Actualitat

La fotografia és atroç. I significativa. I ens acara a la malaltissa bestialitat de qui es disfressa de ninja per colpejar xiquets. Més que això, fa: ens interpel·la directament, ens pregunta qui és que li ha donat les ordres per fer-ho, per carregar contra un grup de mainada que seia al carrer en legítim acte de protesta contra les retallades en educació (“volem una escola digna per poder estudiar”, deien; intolerable, oi?). Perquè hi ha algú que ha preparat les furgonetes, les armes (armes, sí: pistoles i escopetes immenses per disparar gasos o bales o boles o el que sigui, contra els estudiants, contra una dona que passava i els deia què feu, salvatges, contra qualsevol persona que tinguessin al davant). Hi ha algú que ha decidit acorralar els menors i colpejar-los fins que ragi la sang.

No ha estat cosa d’uniformes incontrolats, això: són dies seguits de cops i detencions, són els antiavalots entrant al pati d’un institut de batxillerat, és la delegada del govern espanyol, aquella Paula Sánchez de León amb els ulls que es fan escletxa de mala idea, donant públicament carta blanca als violents per continuar atacant xiquetes i xiquets. “No tienes cuerpo ni de puta”, li va escopir un d’aquells energúmens a una estudiant. L’exconsellera de Camps ho troba normal i diu, en el seu castellà habitual, que està “totalment a favor de l’actuació de la policia”.

Més enllà de la nàusea que puguin provocar aquestes declaracions, i la violència que emparen, hi ha el fons: la negació sistemàtica de la llibertat d’expressió (igual com havia ordenat les multes per emetre TV3, es devia dir que on s’és vist que els estudiants de la pública surtin de manifestació: #esoloarregloyoenunperiquete, eh Paula?); la impunitat amb què, ara com abans, pot actuar la policia; i, en fi, aquell pensar-se que tenen via lliure, que el saqueig mereix silenci i reverència. És, al capdavall, el tot s'hi val si es tracta de València.

Perquè parlem de València, precisament. La clau de tantes coses i per això mateix primer camp de proves (i de batalla també), tantes vegades.

Parlem de València i dels seus joves que han decidit que tenen drets, que alcen els mòbils, escampen els vídeos, les imatges, la denúncia. I que exigeixen responsabilitats.

Parlem de València, sí: la irreductible.

* El bloc de la Núria