Actualitat

* Article publicat a crònica.cat

Un dels avantatges de treballar al Parlament de Catalunya és que gaudeixo de l’oportunitat de veure en primera persona molts debats i discussions que després formaran part de les portades i articles publicats en els mitjans.

Aquesta proximitat, però, també porta certes decepcions, sobretot quan veus i confirmes que el que està succeint no té res a veure amb el que els mitjans escrits, i en menor mesura, la televisió després explica.

Una d’aquestes situacions l’hem viscut la setmana passada amb el Debat de Política General, el primer d’aquest legislatura i que ha tingut 2 protagonistes mediàtics: la presidenta del Parlament, Núria de Gispert i la resta dels membres de la Mesa que van donar una imatge lamentable de la Institució i el diputat de Solidaritat, Alfons López Tena, que va ser blanc de moltes de les crítiques per “treballar massa” i presentar massa propostes de resolució.

I aquí és on comencen les falsedats i les mentides. Tots els diaris de divendres 30 de setembre (El País, El Punt-Avui, El Periòdico, La Vanguardia i l’Ara) reproduïen sense contrastar la informació, unes paraules de la presidenta del Parlament en què argumentava que havia suspès la votació perquè s’havien presentat més de 600 propostes de resolució, 101 de les quals eren de Solidaritat, i que això havia provocat un gran col·lapse. Una simple operació matemàtica d’un nen de 10 anys ja feia veure que si hi havia 600 propostes i hi ha 7 grups parlamentaris i Solidaritat n’ha presentat 101, els altres 6 n’han d’haver presentat més de 80 cada un. Llavors per què Solidaritat era la culpable del col·lapse ? Com és que cap periodista no va pensar a fer aquest simple càlcul i es va limitar a repetir les xifres i els arguments donats. A més, el termini per a presentar-les va acabar a les 9.30 del matí i l’inici de les votacions no estava previst fins a les 16 h, temps suficient per ordenar la votació.

El problema real no va ser que Solidaritat presentés moltes propostes sinó que el cert és que CiU estava negociant contrarellotge amb ERC i amb el PP perquè els seus Consellers no fossin reprovats i aquestes negociacions van durar fins pràcticament l’hora de dinar, i la Mesa incomplint les seves pròpies normes van anar acceptant pròrrogues i que es presentessin transaccions i més transaccions fins que al final no sabien ni el que havien de votar.

I el més esperpèntic és que qualsevol espectador que estigués veient el 3/24 en directe va poder veure com la Presidenta del Parlament volia fer votar propostes que havien estat prèviament transaccionades amb el text original primer i després amb la transacció, cosa que el diputat López Tena li va retreure abans de votar mostrant la incoherència que suposava aquest fet. I és que qualsevol persona que hagi participat en algun Congrés d’un partit polític sap que les esmenes transaccionades es voten amb la transacció incorporada. Segurament és que a Unió no fan Congressos o com són “a la búlgara” no hi ha esmenes.