Actualitat

Article publicat al diari Regió7

Catalunya, avui, és una nació sense estat propi, però que, sobretot, té un estat –l’espanyol– que li va en contra. I a sobre el paguem nosaltres. I d’això aviat farà 300 anys. Mireu, si poséssim en un munt tots els diners espoliats, robats pels respectius governs de l’autoanomenada Espanya des del 1714 fins avui, cada dia al matí, a l’hora d’esmorzar, en lloc de prendre un cafè amb llet podríem prendre un cafè amb Déu! Penso que és bo de poder riure’s de les pròpies misèries col·lectives.

Catalunya, avui, any 2012, és una nació encara ocupada militarment i política, i espoliada econòmicament. Cada dia dels 365 dies de l’any, el govern espanyol de torn, ja sigui del PSOE o del PP, ens pren, agafa o roba 60 milions d’euros. Que pugen, al cap de l’any, a uns 20.000 milions d’euros. (A les Illes Balears, uns 32.000 i al País Valencià, uns 16.000.) Això representa entre un 8% i un 10% del PIB.

Segons un estudi que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN), només 60 de cada 100 euros que paga d’impostos un ciutadà català es gasten o s’inverteixen

a Catalunya. Els altres 40 els inverteixen a la resta de l’estat. Aquesta situació financera fa que el govern de la Generalitat s’endeuti cada vegada més per fer front als serveis que presta. Això l’obliga a esmerçar més diners per pagar interessos i, per tant, que en restin menys per als serveis i les inversions necessàries.

Catalunya, avui, té un govern (CiU) que incompleix els compromisos electorals, desmunta els pilars de l’estat del benestar i augmenta l’espoliació fiscal. Un govern que presenta uns pressupostos ficticis, inflats, atès que es basen en un increment del 0,8%, quan es preveu una caiguda d’un 1%. Un govern incapaç de recuperar ni 1 euro dels que Espanya ens roba, i que castiga els seus ciutadans retallant serveis en lloc de defensar-los.

El nostre país pateix una espoliació fiscal única a Europa. Mentre paguem uns impostos al nivell de Suècia, els serveis que rebem no estan a l’altura ni d’alguns països mediterranis.

En aquest context, Solidaritat catalana per la Independència (SI) ha presentat al Parlament uns pressupostos alternatius, els pressupostos de l’estat propi, que anem explicant arreu del territori català. El criteri d’elaboració d’aquests pressupostos es basa a incloure tots els diners dels impostos que paguem els ciutadans de Catalunya a l’apartat d’ingressos (com fa qualsevol govern que mereixi aquest nom). Amb els nostres diners no tindríem ni dèficit ni deute ni retallades. Sense espoliació fiscal, els pressupostos de l’estat propi doblaran els de l’autonomia i permetran més sanitat, més educació i més inversió per sortir de la crisi.

El reconeixement del dret a la vida de qualsevol nació és fonamenta en la possibilitat de gaudir d’un estat propi. Els catalans i catalanes tenim dret a la vida. Catalunya necessita urgentment un estat que ens defensi, el nostre!