Espai democràcia
Consulta número 3
Solidaritat Catalana per la Independència ha de presentar-se a les eleccions a les Corts espanyoles?
A partir d’avui i fins el 28 d’agost pots participar en el referèndum intern per decidir la posició de SI en relació a les eleccions espanyoles convocades pel 20 de novembre. Si vols que publiquem la teva opinió o reflexió al respecte envia-la a espaidemocracia@solidaritatcatalana.cat i la publicarem en breu en aquesta mateixa pàgina
Si vols votar Sí, has de triar quina és la fórmula –de les tres possibles- que creus més adient per presentar-nos a les eleccions (ja que una coalició implica a tercers i gestions concretes a portar a terme immediatament). Si votes No, no impliquem a tercers i per això no és tan urgent concretar ara el No -llibertat de vot, abstenció, vot nul...- (ho faríem en l’Assemblea Nacional si és l’opció escollida).
En el cas que el vot Sí global (sumats els resultats de les opcions de vot Sí 1,2 i 3) superi el vot No i, per tant, sumi el 50% o més del vot, l’Executiva Nacional assumirà i impulsarà de les tres opcions Sí, la més votada.
En el cas que el vot No superi el vot Sí global, i, per tant, sumi el 50% o més del vot, l’Executiva Nacional assumirà l’opció No i es plantejaran les diferents opcions que permet (llibertat de vot, abstenció, vot nul...) a l’Assemblea Nacional.
Per últim, a finals de setembre (i sempre en concordança amb el calendari electoral) es convocarà una Assemblea Nacional de Solidaritat per exposar els treballs portats a terme per l’Executiva Nacional, a partir del mandat del referèndum intern i prendre les decisions oportunes.
Per entrar com usuari adherit i poder votar fes click aquí
- Data actual: 17. Maig 2012 - 10:07
- Pots votar des de: 11. Agost 2011 - 0:00
- fins a: 28. Agost 2011 - 23:59
Sí 66% (922 vots) No 34% (472 vots)
Opinions i reflexions aportades
Refelexió personal sobre les eleccions espanyoles:
A la pregunta "SI ha de presentar-se a les eleccions espanyoles?", personalment m'he decantat per votar "Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. Però en el cas de no haver-hi acord, SI no ha de presentar-se.".
El motiu del meu vot és que personalment crec que els arguments de defensa del "No", com per exemple "a Madrid no hi hem d'anar a fer res" a la teoria són molt atractius, però a la pràctica gens útils. Si l'independentisme no hi va només en podem treure que molts catalans votin CYU a falta d'una candidatura independentista amb cara i ulls, i això faria que en els propers anys, el debat central del panorama polític de les relacions Catalunya-Espanya fós el pacte fiscal i no la independència.
Respecte el fet d'anar en solitari segueixo pensant que no és una opció vàlida, només aconseguirem malgastar recursos econòmics i energies, ja que molta gent, a falta d'una opció independentista amb cara i ulls optaria per votar CYU, és a dir, que a la pràctica, anar separats i no anar, per l'independentisme seria igual de negatiu.
Per això crec que seria molt interessant anar-hi i anar-hi tots a una, com faran els companys bascos, ja que seria la millor manera d'aconseguir un nombre considerable de vots i representació. Per primer cop, els independentistes catalans i bascos podríem votar conjuntament fent molt de mal a Espanya, us ho imagineu? Alhora estaríem teixint el que podria ser una gran coalició per les properes europees (ERC, CUP, SI, RCAT, DC, Compromís, Bildu, Aralar, i totes aquelles formacions que s'hi volguéssin sumar), així com la coalició independentista que per les eleccions catalanes del 2014 ens ha de conduir cap a la independència i que podria ser la mateixa que podríem presentar en aquestes eleccions espanyoles (ERC, CUP, SI, RCAT, DC i tothom que s'hi volgúes sumar).
Crec que l'independentisme català té una gran oportunitat en aquestes eleccions espanyoles, de demostrar que unit pot fer molt mal a l'enemic i que pot aconseguir tot allò que es proposi.
Carles Fresquet
Bon dia,
Crec que no es del tot adient que es puguin saber els resultats actuals abans de començar a votar...
Sincerament crec que pot distorsionar ja que si dubtes entre un parell d'opcions, el fet que una sigui més votada pot portar-te cap allà...
Pel que fa a la votació, jo tinc clar que NO hem d'anar a fer res al país veí... es que potser ens plantejem presentar-nos a les eleccions d'Andorra? doncs ja està...
No m'agradaria acabar convertint-nos en el Labordeta de torn, que omple minuts de Zapping quan s'afarta de suportar els improperis i la mala educació dels "senyors" diputats
Centrem-nos en Europa, que es on ens hem de fer sentir... a Madrid ja sabem que no ens escolten...
Salutacions
Lluís
Solidaritat Catalana per la Independència defensa la declaració unilateral de la independència de Catalunya, així doncs no pot presentar-se a unes eleccions a Madrid defensant la independència de Catalunya.
El que si que pot fer, i crec que som els més indicats per fer-ho, és seguir posant seny: no poden presentar-se X partits catalanistes a Madrid prometent defensar els nostres interessos tots i cada un d'ells, però per separat dels altres. Així, és convenient que hi hagi una sola coalició que ens representi a tots els catalans, que sigui una sola força política que defensi els nostres interessos dins de les corts espanyoles i, si tot va bé, que sigui una força decisiva en el què passi a la següent legislatura.
En cas de no ser possible una coalició d'aquestes característiques, cada partit catalanista que es presenti només ajudarà a que tinguem menys representació a les corts i que aquesta estigui més dividida.
Frederic Marimon Muñoz (Anoia)
Ja he votat! I he votat pel Sí però només en coalició. Si ens presentem és per quelcom útil de cara al projecte que tenim, que és el de la declaració universal. I la principal utilitat que li veig a aquestes eleccions és el de començar a teixir complicitats amb altres projectes independentistes de cara a anar configurant el pol independentista que ens hem marcat com a objectiu de cara el 2014. Per tan penso que és molt positiu que la nostra executiva s'assegui a parlar amb altres partits independentistes amb generositat i sense ànim d'acusar ningú de no voler la unitat i veure com respira l'altra gent. Si s'assoleix acord, collonut. Si no s'assoleix no passa res. Seguirem treballant al Parlament i als municipis per explicar el nostre full de ruta. Endavant companys! Voteu, com més gent ho faci més legitimitat tindrà!
PER DUES RAONS BÀSIQUES (entra a la imatge):
1. SI es va constituir com un partit radicalment independentista que assentava una diferència sobre totes les formacions existents: defensa de la independència i la Regeneració Democràtica sense passar en cap moment per l'autonomisme. Ho pensem fer constituint una majoria independentista per declarar la independència al Parlament de Catalunya i, això, en cap moment passa per Madrid. Hem de ser a Catalunya, a Europa i a les Nacions Unides. Considero una traïció als nostres votants anar a Madrid a fer autonomisme perquè, allà, no s'hi pot fer un altre cosa. La història ens demostra que a Madrid sol s'hi voten lleis de permanència, no de independència.
2. No estic d'acord en que el partit es gasti els recursos econòmics futurs per a unes eleccions inútils pel independentisme, en un parlament que no és el nostre, i en el que sempre hi ha majoria absoluta dels espanyols: SEMPRE. Necessitem tots els diners que podem guardar per afrontar la difícil campanya del 2014.Un mailing electoral ben fet val 600.000€, més propaganda, banners, actes, equipament... A les eleccions espanyoles es necessiten 100.000 vots per 1 diputat mentre que al Parlament de Catalunya amb el mateix nº de vots en vam aconseguir 4. En un partit petit i jove, el que prima, és l'estratègia i l'eficiència, no ser a tot arreu. Els nostres votants ens han votat per ser diferents, no com ERC i CiU.
El 2014 ha de ser l'any de SI al Parlament de Catalunya!
Companys/es de debò penseu que estem en condicions d'encarar unes eleccions al congrés i senat espanyol? El partit i partits de la coalició no estan en una condició econòmica massa favorable per fer una campanya en cara i ulls. Fer una coalició independentista? amb qui les cup no es presentran, i acabar fent una coalició amb ERC, de poc servirà, i més si volem crear una marca política independentista, i que fuig dels errors d'ERC. La coalició la veig millor enfocada de cara unes europees, ja que la representació catalana queda diluïda completament, però és simplement una opinió personal. Felicito a tots els participants, ja que és una de les mostres de democràcia interna que pocs partits poden dir. Salut i Independència!
Bon dia amics,
Considero que cal ser present a tot arreu, també a Madrid (i a Brusel·les i a Nova York si poguéssim). Ara bé, no vull contemplar la possibilitat de no entesa amb altres partits independentistes. Ja és hora d'anar tots plegats, a l'uníson, per aconseguir la Independència. Ja podem començar ara.
D'altra banda, felicito la política via Internet. Tots els partits polítics acabaran utilitzant aquesta eina o, si més no, ho haurien de fer.
Moltes gràcies i bon estiu.
Marcel Pellejà
Hola, crec que seria enriquidor, que abans de Votar, donessin la nostra opinió i llegim la dels altres. Tots tenim la nostra opinió ja forjada, però crec que el diàleg civilitzat ens enriquira.
Joan
A les generals hi ha quatre opcions
Intento racionalitzar les diferents opcions que hi ha a les generals, per part de SI.
Racionalitzar. No fer allò que els impulsos ens porten. Ni allò de les actuacions puristes per estar satisfets amb un mateix però matar el nostre futur.
Opcions:
A) Abstenció
B) No presentar-nos però aconsellar votar a alguna formació independentista que es presenti
C) Presentar-nos en solitari
D) Participar en una candidatura independentista conjunta.
Abans d’analitzar cada opció, partim de la base real que és pràcticament impossible que ERC obeeixi les suposades pretensions de SI i/o CUP d’abstenir-se igualment. S’ha presentat sempre i ho farà igualment aquestes eleccions.
A) Abstenció “activa”
Si el % de vots que podrien treure a unes generals SI i CUP és del voltant del 4%, no és d’esperar que segueixin més del 2% la convocatòria d’abstenir-se. Per tant no es notarà en el resultat de participació. L’altre 2% se n’aniran a ERC.. i és possible que en gran part s’hi quedin ja que aquest electorat no entendrà que se segueixi alimentant la confrontació.
El 2% dels votants pot ser només el 1,3% del cens. No es notaria.
S’ha dit que això ajudaria a la unió entre partits independentistes. Res més lluny de la realitat, principalment perquè només es pot veure com un vot contra la força independentista que es presenti, que serà ERC. Amb la ERC de voluntat renovadora d'en Junqueras.
Per tant serà un pas més a la separació de partits independentistes, i en aquest cas de forma més activa, dient que no es voti malgrat que una força s’hi presenti.
En quan a propaganda positiva respecte a SI, no es veu pas que pugui donar bona publicitat.
És una proposta purista com tantes se n’han fet des dels grups amb vocació minoritària. És una proposta d’alt nivell ideologista que no seria comprès ni compartit per l’absoluta majoria dels votants de SI o CUP.
B) No presentar-nos però aconsellar votar a alguna formació independentista que es presenti
Opció molt barata. A avaluar tenint en compte que no ens sobren els diners. Te, en part, les pegues que te l’anterior, però la important avantatge que pot ajudar a la unitat de les forces independentistes, ja que “ens ajudem entre nosaltres”.
C) Presentar-nos en solitari.
Opció molt cara tenint en compte que no ens sobren els diners.
Opció quasi tan anti unitarista com la opció de l’abstenció activa.
Opció poc aconsellable tenint en compte que ja hem mostrat poca disposició per presentar-nos a les eleccions espanyoles (tot i que no ho hem negat).
D) Participar, de manera més o menys activa en una candidatura unitària.
Cost baix
Inici, per fi, d’unitat entre forces independentistes
Possible inici d’una etapa d’eufòria si els resultats acompanyen.
Pressió màxima a CiU perquè acabi abraçant el sobiranisme.
Es podria anar al parlament espanyol només parlant en català. Creant un conflicte i posant de manifest la imposició del castellà.
O, quan es pugui parlar al parlament espanyol es pot explicar de manera clara i concisa allò que encara molts catalans que estan aïllats dels mitjans catalans no saben. O sigui es pot donar dades de l’espoli fiscal, dels tractes de discriminació que fan els ministeris respecte Catalunya, de...
S’ha de tenir en compte que les sessions del congreso les retransmeten per les televisions espanyoles, i molts dels catalans de la zona metropolitana només s’informen per les TV espanyoles. Son gent a la qual és molt difícil arribar i aquesta és una excel·lent forma d’arribar-hi.
Estar en territori comanxe i cantar-les ben cantades és molt poderós de cara a convèncer més i més catalans de la necessitat de la independència.
També cal remarcar que l’Assemblea Nacional Catalana demana aquesta opció.
La meva opinió és que de cara a l’objectiu que ens tenim marcat. O sigui la independència, o sigui, entre d’altres coses, l’anar conscienciant a la població catalana i la de la bona relació entre formacions independentistes, la millor opció és la D, després la B.
La A és purista però suïcida, la C és molt cara i poc efectiva.
Ignasi Sivillà
En aquestes dates, fa aproximadament un any...
D'un sentiment nacional de defensa i rauxa, que emergí del més fons de la col.lectivitat Social-Cívica Catalana. Cansada d'esperar i confiar, en aquells als que periòdicament donàvem confiança, entre ells, els nostres veïns els Espanyols i els Polítics Autonomistes Catalans.
Ens havien espoliat, menyspreat, decepcionat, traït o simplement ignorat.
Els temps canvien i probablement la ira i altivisme, que va demostrar Espanya (via Tribunal Constitucional), cap a l'Estatut Català (petita Constitució Autonòmica). Que fou escollit, treballat, estudiat, debatut, votat i aprovat per els nostres representants al Parlament, va fer que finalment molts i moltes de nosaltres, decidíssim que ja n'hi havia prou.
Aviat tots els Partits polítics, Agents culturals, cívics, socials i Societat en general, vam prendre la iniciativa que ens abocà a la gran manifestació del 10 de Juliol de 2010.
Mostrant el rebuig a la condemna, de conformar-nos amb la petita Autonomia de règim general que ens obligaven a ser. Annul.lant molta part d’una història de treball i lluita.
Fent-nos retornar obligadament, a un passat penós i un futur més incert encara.
Allò, no sols era un clam reivindicatiu, cap a una ofensa a la suposada sobirania autonòmica, (la qual es va demostrar nul.la). Sinó també, un punt i final a una manera de fer política.
Aquella política no participativa i altiva que durant dècades, ha estat voltant i retornant amb les mans buides i cremades, d'una Espanya que ens obliga a estar presoners de les seves decisions més populistes i anacròniques, del que és sensat i coherent.
Aquell 10 de Juliol de 2010, els Catalans i Catalanes, vam formar un sol cos i dins els nostres esperits i senys va emergir quelcom important...
Va néixer l'esperit de la unió col.lectiva i social, que sols fem notar quan els esdeveniments ens superen o ens agredeixen amb força.
Demostrada està la nostra solidaritat i capacitat de lluitar plegats contra l'enemic....
Avui, un any després dels Sentiments a flor de pell, tornem el risc de tornar a caure en els errors del passat i ara més que mai no ho podem permetre.
L'exemple de part dels Països Catalans, els quals estan a punt de perdre la seva identitat a mans del centralisme Espanyol i el Botiflerisme Polític, subjugat voluntàriament al poder de l'Estat central (aquell que ens va arrencar la nostra llibertat política i social fa tres segles), està ben present cada dia que avança la càrrega, contra la nostra fisonomia nacional i cultural.
Ara tenim a les nostres mans, la capacitat per primera vegada en la historia recent, de demostrar l'inici del nostre rebuig, a un Estat calamitós que sols ens porta misèria, espoli i baixesa d'esperit nacional.
I aquest rebuig a les seves formes, el podem demostrar negant-los en tot el que ells representen.
Una forma de desobediència civil, que diu PROU definitivament i inicia el camí a la Independència total. Per esdevenir allò que un dia, ens llegaren els nostres avantpassats.
No podem seguir lloant cada 11 de Setembre una derrota i plorar el que un dia vàrem ser.
Ens toca alçar-nos junts i lluitar acarnissadament amb les armes d'avui en dia (el seny, la rauxa i la intel.ligència), que junt amb els Organismes internacionals, la Unió Europea i les nostres pròpies Institucions, podem fer-ho possible.
El primer pas, pot ser el NO PRESENTAR-NOS a unes eleccions generals, d'un Estat al qual no hem de reconèixer si veritablement volem creure'ns que hem de ser Independents.
De res serveix anar a demanar llibertat i caritat, a casa d'aquell que ens té presoners/es.
Hi han molts altres passos a fer i aquestos tots, són clarament un enfrontament i un JA N'HI HA PROU, FINS AQUÍ HEM ARRIBAT ¡!
Serem capaços (cadascun des de la seva posició personal), de mostrar la energia i rebuig en tots els nostres actes diaris privats, professionals, col.lectius, polítics, culturals, cívics, educacionals, econòmics, mediàtics,....
De defensar aquell Sentiment Independentista i Unió Nacional, que vàrem mostrar ara fa un any ?
Si no ho fem, d'una manera o d'altre, si no mostrem una decidida valentia, poc a poc anirem desapareixent com estan fent els nostres veïns i germans culturals de terres properes.
La travessa ha començat.
VISCA CATALUNYA LLIURE i INDEPENDENT //*//
P.D.: La imatge de submisió al Congreso de los Diputados, és la que busquen aquells que ens dosifiquen la pena....
Evidentment una decisió contrària, portaria un altre debat que caldria posar en comú, per tal d'articular una fórmula de vot i/o sentit de vot, que donés una imatge mai vista i sobretot que danyès severament l'Autonomisme.
El qual és tan o més nociu que el propi Espanyolisme.
Josep Maria Mas
No: a eleccions espanyoles abstenció !
La única excepció seria la de tenir un front patriòtic ample i fort que 1r demostri la seva força al Parlament català, aleshores es podria valorar, p. ex. si és per treure un rendiment econòmic ( però això és el que feia HB que no hi anava al Congrés i els van fer fora i no els van pagar)
La única raó de presentar-se seria per demostrar un bon potencial però tot i amb això no deixen de ser eleccions al país estranger que ens ocupa i que no val per a res.
Hem insistit sovint que la independència es declararà des de Parlament català, doncs que així sigui !
Jo només faré campanya per l’abstenció.
Sergi
Hola a tots i a totes,
crec que hem de guardar les energies per construir el nostre Estat
propi, després, quan hàgim arreglat casa nostra, podrem participar amb
la gestió del Regne d'Espanya. Ja sé que pot semblar un tòpic això de
que tot passa per la independència, però, ara mateix no sé cap més
manera d'aconseguir una estabilitat social, política i econòmica del
nostre país.
Salut i arreveure,
--
Jordi Archidona Martorell
M'ha costat molt prendre aquesta decisió, el cor em deia que no ens hem
de presentar a les eleccions, però finalment he votat el que em deia el
cap: ens hi hem de presentar en coalició i si no pot ser sols.
La reflexió és molt senzilla, si no hi anem potser acabaríem per no
votar, ja que cap dels altres partits ens representaria, i fer això és
donar el vot a l'espanyolisme més ranci del PP.
No anar a les eleccions és donar la victòria a Espanya.
Visca Catalunya lliure!
Jaume Olivé Petrus
Una reflexió i una proposta per a l’independentisme català
Davant les eleccions espanyoles
Josep Guia, Víctor Alexandre, Agustí Barrera, Jordi Bilbeny, Núria Cadenes, Toni Cucarella, Joan Daunis, Patrícia Gabancho, Jordi Miró, Isabel C. Simó, Agustí Soler, Santiago Vilanova, Josep M. Ximenis.
Una primera reflexió, de tipus generalista, és que cap contesa electoral no és la fi del món, en el sentit apocalíptic que, si no t'hi presentes, desapareixes per sempre. Relativitzar els esdeveniments polítics i emmarcar-los adequadament en el seu context és un exercici saludable. Així doncs, ens aproximem al tema sense apriorismes electoralistes ni absolutismes de signe contrari. Però, això sí, amb la intenció de fidelitzar i ampliar l'electorat independentista.
Entenem que el full de ruta cap a la independència del Principat de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans passa pel fet que aquesta sigui proclamada pels representants polítics de la nació catalana, amb les pertinents ratificacions referendàries posteriors, si escau. Aquest procediment entra dintre d'allò que és acceptable –i que ha estat acceptat ja, en altres casos– per la legalitat internacional. És cert que aquesta també acceptaria, sense proclamació prèvia, el resultat favorable a la independència obtingut en un referèndum amb una participació superior al 50% del cens i convocat des de les institucions existents, però l'Estat (antidemocràtic) espanyol, així com el francès, impedeix una tal convocatòria de referèndum. Per contra, amb les armes del dret, no poden impedir que es faci una declaració unilateral d'independència ni els efectes i els reconeixements posteriors.
En aquesta perspectiva, els representants polítics cridats a protagonitzar una declaració d'independència són, en primer lloc, els diputats als parlaments autonòmics, especialment el Parlament de Catalunya, seguits per alcaldes i regidors de tot el territori nacional. És a dir, aquells qui han estat elegits per exercir i gestionar determinades quotes d'autogovern i que, un cop constatada la insuficiència d'aquest autogovern, fan el pas d'anar més enllà i reclamen i proclamen l'autogovern màxim, és a dir, la independència política. Una declaració d'independència realitzada per una majoria d'aquests representants polítics del nostre territori serà presa en consideració, amb tota seguretat, per les instàncies internacionals.
D'altra banda, els diputats al Congrés espanyol, com així mateix aquest Congrés al complet, no entren en el full de ruta de la proclamació d'independència. De fet, no hi tenen cap paper ni funció, ja que no passa per aquest parlament ni l'acte de proclamació ni els actes de reconeixement posteriors, per bé que des d'allà poden interferir-los o reforçar-los amb gestos i declaracions polítiques, que sempre seran alienes a un procés (de reconstrucció nacional) intern de la nació catalana.
Per tot això, la presentació de candidats en aquestes eleccions generals espanyoles per part de l'independentisme català és una qüestió secundària en el procés d'independència. Fins i tot, prescindible. En qualsevol cas, sotmesa a valoracions d'oportunitat conjuntural, com a possible element “extern” reforçador del procés. Per exemple, un reforçament del procés fóra l'abandó del Congrés espanyol per diputats catalans com a gest coherent de suport a la proclamació d'independència, realitzada a Catalunya. Però al capdavall, independentistes o no, a aquests diputats no els en quedaria una altra, no tindran altre remei que marxar de Madrid, davant de la nova situació creada.
En les circumstàncies actuals, immersos en un procés emergent de creixement independentista, res no indica que calgui la presència de l'independentisme català en una cambra carpetovetònica, on la marginalitat i el menyspreu els tenim assegurats. Una cambra on dos partits nacionalistes espanyols s'alternen en el govern (en la designació del president del govern) i escenifiquen una comèdia de pseudodemocràcia, sense permetre-hi ni tan sols l'ús de la llengua pròpia de més de vuit milions de ciutadans d'aquest estat. Una cambra on no és possible fer una política independentista catalana.
Així doncs, creiem que el millor per a la nació catalana és prendre el màxim de distanciament possible respecte a aquesta cambra a dues veus i que l'independentisme català adopti una opció política conscient de forma unitària, un lloc de trobada conjunt: ni presentar-s'hi ni votar-hi, és a dir, l'abstenció activa en aquestes eleccions espanyoles. En un clima d'entesa i de futur. Que tenim molta feina pendent a casa nostra i res a fer a Espanya.
(Article publicat al diari Avui el 10 de juny de 2011)
Bon dia,
Jo he votat d’anar a les eleccions espanyoles en coalició o no anar-hi.
Si be es cert que els independentistes no hem d’anar a fer-hi res a les corts espanyoles , ja que la independència del nostre país l’ha de proclamar el nostre Parlament, hi ha varies raons que m’impulsen a pensar que, si és en coalició amb altre forces independentistes, seria bo d’anar-hi:
a) Quan proclamem la independència al parlament necessitarem recolzament d’altres països i les corts espanyoles és un altaveu perfecte per poder trobar ressò internacional de l’independentisme català.
b) Pel sols fet de que a la possible coalició independentista hi participi Solidaritat està totalment garantit que no s’anirà a les corts espanyoles a fer autonomisme.
c) La tercera raó és una raó numèrica, per cada independentista que hi hagi hi haurà un autonomista menys.
d) S’està parlant de fer una gran coalició per tal d’anar a les eleccions al parlament d’aquí tres anys, o abans si s’avancen, doncs aquesta és una oportunitat d’anar “entrenant” i engreixant el tema, no cal tenir presa, però si es possible tampoc cal deixar passar la oportunitat.
e) Cal tenir també en compte, que econòmicament pot ser favorable el estar a les corts espanyoles, es a dir tot el possible ressò internacional el paguen ells. Be de fet el paguem nosaltres, però ara també paguem i no es fa.
Ara be si no es pot anar en una gran coalició, l’esforç i desgast de la campanya electoral en solitari no paga la pena.
Jordi Miró Andreu
L’Espluga de Francolí
Davant dels reptes que volem assolir, davant de la fermesa en que ens hem volem posicionar, davant totes les adversitats que ens trobarem i ens hem trobat, crec que no anar al Congrés es recular en la recerca del nostre objectiu. Com ve sabem, hi han altres partits catalans en revoltes internes, hi han catalans que han votat partits que els han enganyat i que cada cop els estan “indignan” més en retallades, submisions, etc.
Anar amb altres formacions no em convenç per que et podem fer perdre la línia que volem seguir i has de pactar. Jo li veig una GRAN OPORTUNITAT per guanyar vots i en definitiva simpatitzants, i més de cara a 2014. Aquí, al Parlament els nostres Diputats entan fent un gran treball, donem continuitat al que volem i anem a guanyar popularitat si ens presentem, busquem sumar, no ens estanquem, siguem valents, que no ens freni l’apartat economic (vam partir de zero), que podem perdre?, podem guanyar molt, si només de saber que estem fent aquest referèndum ja parlem de nosaltres imagineu si ens presentem el ressó que pot tenir.
Com a persona positiva he votat SI, en solitari.
Salut i Indepedència.
NO
Em preguntareu, si "tot" es decideix al Congreso i al Senado, si l'acta de diputat obre les portes dels mitjans de comunicació i governs del món, per què ens hem de, suposadament, “automarginar” ?
Perquè les "Cortes Españolas" són encara "Cortes de Castilla", per herència i pels seus propis símbols (cerqueu imatges dels uixers en dies de gala, per exemple). I ho són per pròpia convicció, i només cal veure quin és el seu reglament.
Perquè només amb una majoria adequada hi tindríem alguna cosa a fer, en aquelles "Cortes": la majoria absoluta, per fer govern (espanyol) i poder desmuntar-los l'invent, igual com va desaparéixer la URSS – ni més a poc a poc, ni menys efectiu.
Perquè la política en clau hispana té la peculiaritat de segrestar voluntats i interessos, de crear conviccions alienes a l'esperit dels Països Catalans. Vas a Madrid a presentar el teu punt de vista i en dos mesos t’has tornat mesell a base de dinars, bromes, i també, ehem... (diguem-ne) “pressions”.
Perquè, si superem tots aquests aspectes, l'única cosa que ens queda per fer des de les "Cortes" és testimonial. Disfressar-se de pallasso, fer d'estàtua de la Rambla i estar sis hores drets, parlar català fins que ens apaguin el micro, repetir dia rere dia la mateixa frase "volem la independència"...
Perquè la gestió del "dia a dia" l'hem de fer pel nostre compte. Estar a les "Cortes" negociant una llei espanyola que ens "concedeix" el que ja és nostre (sigui un kilòmetre d'autopista que ja estava pressupostat fa sis anys, sigui la gestió del buidat de les papereres de les estacions d'Adif) és el mateix que regatejar amb el lladre o negociar amb el segrestador.
Perquè Solidaritat no té encara la força necessària per assolir un resultat prou adequat (ni pel poc temps de vida, ni per la proximitat de les eleccions -que tots sabíem que es farien ara, però tres eleccions seguides a corre-cuita ja són moltes); perquè sabem que qualsevol pacte amb altres forces és impossible, car ens faran el llit posant la nostra trucada en espera... eterna.
Més? Perquè no tenim un duro, perquè la nostra massa d'adherents i simpatitzants és sovint massa civilitzada i tranquil·la i no sap ni pot mobilitzar-se en campanya, perquè la campanya l'acaben fent sempre les mateixes persones a costa de perdre-hi diners, temps, amitats, família... i no cal cremar-les amb una tercera campanya en un sol any. Perquè no podem contractar mercenaris que ens facin la campanya. Perquè l anostra massa d’adherents i simpatitzants no són cap ramat que vagi a ulls clucs a on va el líder com passa amb aquells que ho tenen tot pagat i surten a menjar-s’ho tot.
Que sí ? Si hi som tots i totes al carrer, sí. Si ningú no es queda a casa, sí. Si aconseguim un pacte inter pares amb la resta de forces independentistes, sí. Si podem arribar a Madrid amb una proposta imaginativa i diferent (que jo, pobre de mi, no sé quina pot ser) amb resultats efectius per un sol objectiu: la independència immediata del nostre país... si tenim el finançament (de campanya) adequat, ... llavors seria meravellós. Però, sincerament, no se m’acut com.
Benvolguda gent, enhorabona per la vostra democràcia interna. Pel que fa a les opcions i concretament a la que diu:"Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. Però en el cas de no haver-hi acord, SI no ha de presentar-se." que ara sembla majoritària, SI donarà suport a qualque opció?
Ho dic perquè si els caps de llista de formacions afins, són persones de rellevància en la lluita independentista i han afavorit la unitat d'acció, per exemple en el tema de les consultes, caldrà pensar en donar-li suport. I pel que fa a la mateixa qüestió valorau igualment la candidatura que defensi de manera clara, pel que fa a persones també, la unificació dels Països Catalans. Aquesta opinió es pot extrapolar a les decisions que al respecte prenguin les CUP.
Crec que no ens hem de presentar, què hi fariem a Madrid? Nosaltres hem d'aconseguir decidir la nostra Independència des del Parlament de Catalunya, a Madrid no hem d'anar a negociar res de res. A més a més qualsevol coalició, si es decidis fer, hauría d'incloure tot el teixit independentista ERC, Rcat, CUP etc., i això ara no és possible
És una maravella pertànyer a un partit que ha estat el primer en articular un mecanisme de decisió (referèndum per internet) tant senzill i tanmateix tant democràticament necessari com aquest. Aquest és el camí: solucions imaginatives, innovadores i mentalitat de líder.
Dit això, en aquesta consulta només trobo a faltar un argumentari a favor i en contra fet pels nostres líders. Sí no hi estiguessim d'acord ja ho podriem publicar en els comentaris, però fora bo tenir un punt de partida per al debat que ja estigués treballat per els que més en saben.
Donar actualitzant els resultats que es van sumant mentre s’està votant no és correcte. Hi ha persones que es poden influenciar una moica amb aquest sistema.
A més a més, falta una explicació del què es pot fer si surt la posición NO guanyadora en el sentit que s’ha d’explicar molt bé què és un volt en blanc, un nul i una abstenció.
Amb la llei d’Hont, VOTAR EN BLANC afavoreix els partits majoritaris que es presentin doncs es considera com a participación i en fer el càlcul d’Hont, els surt de conya.
ABSTENCIÓ, també afavoreix els partits que es presenten doncs en aplicar el 3% necessari per quedar dins del càlcul d’Hont, també afavoreix els partits que es presentin i, a més a més, els majoritaris.
El VOT NUL és la única alternativa viable si un vol participar fer avinent la seva protesta.
Si considerem que anar a un “Parlamento” que no és el nostre, doncs és a un altre país, pensem que també el “nostre” és fruit d’un Estatut d’Autonomia; no és un Parlament del tot nostre. Aleshores, no sé jo si tanta puncritud al moment de valorar-ho tot és real.
Acabo de votar la opció 1.1 en la consulta 3, sobre la conveniencia o no de que SI participi en les eleccions del 20N, però voldria exposar la idea que m'ha fet prendre aquesta opció:
Penso que tindriem aprofitar aquestes eleccions per donar una imatge real de la Catalunya Independentista (que crec que podria ser molt potent) impulsant desde SI i els demés partits, organitzacions i entitats independentistes, que vulguin, una candidatura de Catalans Il.lustres i Famosos de tots els ambits socials (Profesors, Economistes, Periodistes, Artistes, Deportistes, Intelectuals, etc, etc, etc -es podria dir Unitat Catalana, Catalunya Independent, etc-) que
1) es presenti per veure quin suport real te el INDEPENDENTISME (això si que seria un referendum/consulta),
2) que no ocupi els escons al congrés .(aixó faria que no fes falta fer primaries, la llista podria tenir qualsevol ordre, etc)
doncs penso que a madrid els catalans no hi tenim ni hi tindrem res a fer. Es aqui a Catalunya a on s'ha de fer politica per convencer a qui no ho estigui dels avantatges de la Independència, i
3) que els sous dels diputats electes (si els correspon) es destinin única i exclusivament a treballar i fer campanyes a favor de la Independència a través d'els impulsors de la candidatura.
Penso que aixó
1) recuperaria i consolidaria l'esperit de la mani 10J i el de les consultes
2) faria que no es desaprofités el vot independentista
3) faria que hi participés molta gent indignada amb les retallades, les politiques unionistes, els atacs a la llengua, etc
4) faria que CyU tingués clar cap a on volem anar (imagineu que tingués mes vots que ells!) i veiés que ARA SI TOCA , etc, etc, etc
Si ho veieu com jo, m'agradaria que divulguessiu aquesta idea per veure si es pot tirar endavant.
Moltes gràcies
Unitat independentista si, però per dir NO a la participació a les eleccions espanyoles.
De fet, aquest principi d’unitat no hauria de ser tan difícil, ja que les raons per no participar-hi són les mateixes per tots (participar de l’autonomisme espanyol, esforç humà crec que inútil, falta de suport econòmic, etc.).
Podria ser una llavor per un principi d’unitat (SI, CUP, RCAT), tot i que de moment puntual: junts per dir NO.
Aquest petit principi d’entesa col·lectiva podria fer reflexionar i donar un avís a les altres formacions amb les que ara mateix, degut a les seves estratègies i interessos diferents, no hi ha possibilitat real de convergir.
Gabi Mestre i Boada
NO, per coherència política
NO, els diputats al parlament espanyol no tenen cap paper en la
proclamació d’independència de la Nació catalana.
NO, per seguir enfortint el projecte de SI, que és molta feina.
NO, per evitar una nova despesa econòmica i d’esforç personal.
Reflexió final:
És molt còmode votar Si des de l’ordinador i després no treballar en
la campanya.
Salut
Cesc
No trobo correcte que es vegin els resultats parcials de la votació ja que existeix el risc que alguns deixin de votar la seva opció real per votar "contra" una altra opció.
En segon terme, opino que a Madrid no tenim gens que fer; fa anys que es fa pedagogia i ja sabem els resultats.
Salut.
Jo he votat NO perquè Solidaritat es un partit diferent als altres, i el que ens diferencia son coses com aquestes.
Els altres partits van a Madrid, i nosaltres no hi hem d'anar, no es el nostre país!
A més seria un cop a sobre la taula per distanciar-nos encara més dels altres partits independentistes.
Per altra banda Solidaritat es un partit jove i net, cal dir que no estem en condicions i no hem de malgastar els pocs recursos en unes eleccions que no son les nostres.
Per acabar m'agradaria que des de Solidaritat proposem l'abstenció a aquestes eleccions, guanyaríem serietat i molta gent ens començaria a veure amb altres ulls!
Visca Catalunya Lliure
Roberto Mateos Incera
Plantejo unes qüestions prèvies abans d'expressar la meva opinió respecte a presentar-nos o no a les eleccions espanyoles del 20N.
- Som espanyols ?
- El Parlament espanyol proclamarà la independència de Catalunya ?
- Solidaritat traurà algun benefici presentant-se en aquestes eleccions ?
· La unitat del independentisme (en el supòsit que calgui) és necessari visualitzar-la en aquests comicis ?
La meva resposta a totes aquestes qüestions és un no rotund, que en algun cas no caldria ni justificar:
- espanyols ? de què ?
- El congreso de los diputados és una eina útil per lluitar per la independència ? amb qui la pactarem ? amb el PP ? amb el PSOE ?
- Solidaritat és una formació política jove, amb molta tasca pendent per consolidar-se i anar a l’estranger a predicar en el desert no ajuda en aquest procés. La nostra feina l’hem de fer allà on pot ésser productiva, que és aquí, a casa nostra, i si hem de sortir fora millor anar més enllà dels Pirineus o de l’Atlàntic per fer sentir la nostra veu davant dels organismes que en el seu moment hauran d’avalar la decisió del poble català
- La independència de Catalunya no vindrà perquè tots els catalans votem un únic partit que la defensi. La nostra societat és plural, i el millor que pot passar –i està passant- és que des de diverses sensibilitats ideològiques s’arribi a la mateixa conclusió : que la independència de Catalunya és la única sortida raonable a l’atzucac en què ens trobem. Si ha d’haver-hi confluències polítiques derivades d’aquesta situació, no vindran donades forçadament, i menys per esdeveniments que ens són aliens o que tenen poca significació per el nostre objectiu.
Per totes aquestes raons crec que el millor és no presentar-se a les eleccions espanyoles, com un italià no es presentaria a les eleccions franceses, perquè a França defensen els interessos dels francesos, no dels italians, com a Espanya fan els espanyols, que mai han defensat ni defensaran els nostres interessos. De fet, si cap partit polític català es presentes a les eleccions espanyoles estaríem fent un pas de gegant cap el reconeixement internacional del fet català, un boicot d’aquesta mena no passaria desapercebut !
--
Salut i Independència
Jordi Manchon
Crec que hem d'anar a tot els llocs on es prenen desicions, i sobre
tot on es prenen desicions que ens afecten, i mes al congrés de
diputats on hem de plantar cara, i hauriem d' anar fins que el poder
del congrés no tingui jurisdicció sobre la vida de la gent que viu i
treballa a Mallorca, València i Catalunya.
Hem d'anar a vendre cara la nostra pell, i no deixar que algú que diu
que ens representa s'ens vengui per quatre rals !!!
Jordi
Orgullós de pertànyer a una opció política capaç de fer un exercici de democràcia participativa sense precedents com aquest. El sentit del meu vot és el de menys; l'important és la lliçò de participació que s'està donant i que exemplifica que el de SI és un projecte que es va construïnt des de la base; sigui quin sigui el resultat final de la consulta, segur que serà l'encertat. Jordi Casas. Molins de Rei.
Jo he votat que SI ha de presentar-se en coalició amb altres forces independentistes. Crec que aquesta ha de ser la nostra absoluta prioritat, teixir complicitats amb els altres partits independentistes, i sens dubte ara tenim una oportunitat d'or.
Els independentistes hem de fer un pas endavant, tots junts, cap a l'alliberament nacional. Com diu la lletra de Brams en homenatge a Antoní Massaguer “per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi”.
És així, hem d'anar a totes les batalles. La construcció de l'Estat Català s'ha de fer en tots els fronts: al carrer, i a les institucions. Els independentistes no podem permetre'ns el luxe de quedar-nos a casa, els Països Catalans no poden permetre que a les Corts Espanyoles hi vagin representats en nom del nostre país a defensar l'espanyolisme (entendre's PP, PSOE, CIU).
Llegeixo moltes opinions en que els arguments del no són que “no són les nostres eleccions, nosaltres no som espanyols”. És evident que no som espanyols, i no són les nostres eleccions nacionals. Això ho hem de tenir molt clar, però també hem de tenir molt clar que si apliquéssim aquesta premissa tampoc hauríem de presentar-nos a les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya perquè també és una institució que forma part del marc jurídic i polític espanyol, a més de no ser el nostre marc nacional (Països Catalans). El mateix cas que els Ajuntaments, són institucions que formen part de l'ordenament espanyol.
Però tenim 3 diputats i 50 regidors que treballen molt dur a les institucions (espanyoles, totes les institucions que tenim són espanyoles) per aconseguir ben aviat el trencament amb l'Estat Espanyol, i la llibertat nacional. Madrid, doncs, és un front de batalla més. Hem d'anar-hi a buscar la confrontació directe amb els nostres opressors.
Els independentistes hem d'anar-hi tots junts. A combatre la possible majoria absoluta dels heures del feixisme espanyol (PP) i la baixada de pantalons de l'amic Duran. Hem de ser-hi. Hem de teixir complicitats amb ERC, CUP, Rcat i les altres forces independentistes.
Si en aquestes eleccions no hi ha una candidatura independentista unitària, molts catalans optaran per votar CYU, i no anirem endavant. Crec que encara som a temps, d'anar-hi tots junts. És l'únic camí.
Salut i Visca la Terra Lliure!
Quim Espelt (Vilada, Berguedà).
Amigues i amics,
Crec que hauríem de fer com havia fet Herri Batasuna moltes vegades:
presentar-nos, treure algun diputat però no recollir l'acta i deixar
l'escó buit: és una manera de comprovar el suport que tenim, fer
campanya i després deixar ben clar que a Espanya no hi hem d'anar a
fer res; si guanyem un escó, serà un escó menys que tindran altres
partits.
Oriol Gil Sanchis
La meva opinió la vaig reflectir ja fa dies i va ser publicada al diari el Punt el dia 7/7/2011 "Ser-hi o no ser-hi".
La declaració unilateral d'independència no passa per les Cortes españoles i afecta instàncies supraestatals.
Els temps de la pedagogia ja s'han acabat. Ni ens entenen ni hem de pretendre-ho. Som diferents i com abans ho assumim tots plegats millor.
L'intent d'entesa amb altres forces sobiranistes només provocarà desgast que, amb el poc temps que quedarà per al 20N, només farà que alimentar els autonomistes.
El gran consens penso que ha de ser de cara al 2014.
Ara és moment de no anar a Madrid fent pedagogia del sentit de la decisió i demanar l'abstenció meditada i responsable a tot el catalanisme social.
Salut i Catalunya.
Benvolguts,
El meu vot ha estat NO a presentar-nos en les pròximes eleccions a les Corts espanyoles pels següents motius:
a) Coherència ideològica: No podem reclamar la proclamació d'independència unilateralment i al mateix temps presentar-nos a les eleccions espanyoles, legitimant aquestes eleccions i les seves institucions. Les úniques institucions que hem de reconèixer són aquelles que sorgeixen directa i únicament del vot dels ciutadans de Catalunya. La sobirania del poble català recau únicament en ell mateix, per tant no hem d'entrar en un òrgan parlamentari on es veuen representades les altres regions de l'estat espanyol i, en minoria, acatar les decisions que prenguin, perjudicials per al nostre país. Si participes en el seu joc, jugues amb les seves normes.
b) Utilitat: Pretendre tenir representació a les Corts espanyoles tan sols pot portar al boicot sistemàtic, al menyspreu i a la frustració dels nostres representants polítics. Ni tindrem poder de decisió ni serem escoltats; no hi trobarem ni comprensió ni complicitats. Ja portem massa anys de pedagogia del fet nacional català a les espanyes amb l'únic resultat del menyspreu, els boicots i la falta d'entesa. Hem de ser conscients que la independència del nostre país esdevindrà única i exclusivament de la nostra voluntat com a poble. El nostre objectiu és concentrar els nostres esforços en aquells que ens portaran a la independència, és a dir, en nosaltres mateixos.
c) Unió sí però pel vot en blanc: Tot i que crec que serà necessària la unió de tots els partits independentistes per proclamar la independència, aquest no pot ser un motiu per ara, de cara a les eleccions estatals, crear una coalició amb interessos i punts de vista divergents o fins i tot oposats. S'ha de buscar la unió en allò que realment ens uneix que és la independència de Catalunya a partir de la negació del poder polític il·legítim de les Corts espanyoles sobre la nostra nació.
Això sí, amb aquest vot no vull dir que hem de tenir un paper passiu en aquestes eleccions. Proposo fer campanya a favor del vot en blanc, hem d'agafar un paper pro-actiu, sortint al carrer a explicar el per què del nostre vot i les conseqüències negatives que deriven de participar en aquest òrgan de representació espanyol i espanyolista. Hem d'aconseguir que per primer cop a la història el vot en blanc arribi al 15 - 25% del total, veient representat així el nostre rebuig a l'Estat espanyol.
Finalment, no vull acabar sense agrair a SI l'oportunitat que dóna als seus adherits a participar en una decisió tan important, demostrant que en termes de democràcia interna som el partit capdavanter, primer exemple real de democràcia participativa.
Visca Catalunya lliure!!!
JQB
Jo dubto i dubto molt , i sospeso els pros i contres de votar una opció o altre .
Pensant en Solidaritat , crec que anar sols es una carrega que no podem assumir , molta despesa, unes altres eleccions preparades a corre cuita , el cansament de la gent ,(ja que la majoria som uns amateurs que aprenem sobre la marxa)
Anar plegats amb una candidatura independentista es força interessant de cara al futur , però no tornarem un altre vegada al corre cuita? Serà viable en poc temps aconseguir una unió mitjanament estable?
D’altre banda no fer-ho no serà deixar passar una oportunitat de entesa.
I d’altre banda no presentar-nos serà bo ? o dolent ? per nosaltres .Deixarem que el nostre electorat es decanti per altres opcions i que desprès no retorni?
Si no votem estem afavorint al partit amb majoria , que en aquesta cas es el PP.
Es per això que opto per anar a les eleccions en coalició amb altres forces polítiques i si no hi ha acord no presentar-se
Laura Ruiz de Porras
L’Espluga de Francoli
Hola,
Jo he votat que No. Crec que no hi hem de fer res al Congreso espanyol i més donada la poca rellevància que l'independentisme pot assolir, en comparació amb el dos grans partits. La nostra feina està als Països Catalans, a Espanya no hi hem d'anar a fer res per ara, només a negociar el traspàs ordenat de les dependències estatals el dia que declarem la Independència.
Per això crec que no hem de presentar canadidatura, però si anar a votar per la Independència. Per això, jo ho faré amb una papereta de la Consulta per la Independència a Barcelona, i animo a tothom a voatr amb una papereta de la seva ciutat. Qui vulgui li passo escanejada alguna de les que tinc.
Salut
Lluís Gutiérrez- Poblenou-Barcelona
Crec que no hi hem d’anar a fer res a Madrid. AT
To be or not to be. That is the question.
Així de sobte, quan em van insinuar si Solidaritat Catalana s'havia de presentar a les eleccions generals convocades per al 20 N vaig contestar un no rotund. Que si no és la nostra batalla; que no hem de fer res a Madrid; que un cop arribes a Las Cortes de Madrid sembla que et deixin atontat i et transformin; que acabem de passar, en 9 mesos i des de la creació del partit, dues conteses electorals; que unes noves eleccions representen molts diners pel partit; l'esgotament del voluntariat...Sis raons per al no i totes assimilades. A mida que ha anat passant el temps i sobretot amb la convocatòria avançada que ha fet ZP, com ja sabia que el meu partit és democràtic internament ( i demòcrata, evident) i m'ho preguntaria com a adherida que sóc, l'anàlisi dels pros i contres per estar ben segura del meu vot va començar a voltar-me pel cap. Allò que vulgarment es diu " menjar-se el tarro". D'entrada no sóc una persona poruga i no em fan por els fracassos i per tant aquesta raó no apareix en el meu discerniment. També haig de dir que no sóc de les que es queda a casa i prou. Un cuquet a l'estòmac em deia que la presa de decisions no estava en la meva línia, no estava presa amb coneixement de causa. Totes les decisions es prenen, o s'haurien de prendre amb anàlisi dels pros - que segur que n'hi ha com a mínim un- i dels contres, cosa a la qual estem més avessats, entre altres motius perquè és molt més fàcil.
Aleshores, quins són els avantatges d'anar a Madrid? Poc a poc van sortint. La voluntat de ser d'un partit nou seriós amb un objectiu ambiciós i assolible; la credibilitat per part del nostre electorat i dels altres partits; la poca representativitat i defensa dels catalans i de Catalunya com a nació que tenim amb Duran i Lleida; el ressó als mitjans nacionals i internacionals que hi ha des de la capital ( encara que això de capital no ens agradi, és el que hi ha); la internacionalització de Catalunya i la seva independència; la bestiesa del pacte fiscal que, malauradament com sempre, es cuinarà als despatxos de Madrid; la regeneració de partits i polítics i de maneres de fer política a l'hemicicle....
I sobretot, el meu cunyat. Ara que l'havia convençut de votar SI, què hauria de fer? Votar CIU un altra vegada? Perquè a ell no li parlis d'abstenir-se tal i com estan les coses!!
Virginia Vallejo Mingot
Benvolguts,
El sistema democràtic que tenim posa a la nostra disposició una sèrie de mecanismes que ens permeten, als ciutadans, participar d'una o altra manera a la gobernabilitat de la nostra societat. Segurament són mecanismes insuficients, i que els aparells dels partits polítics ja s'han preocupat de controlar-los, però són els que tenim i hem d'aprofitar.
Partint d'aquesta premisa crec que s'ha d'intentar participar a les eleccions espanyoles amb una coalició forta de tots els que creuen en la independència. De què servirà?
1) tenir com a mínim veu. Entenc que de capacitat de decisió no n'hi haurà per la presumible majoria absoluta del PP.
2) No dispersar el vot dels catalans independentistes. Mireu com la dreta no està fragmentada i el bé que li va.
3) A Madrid sí que hi tenim coses a fer o almenys a dir. Hem d'anar a totes les institucions que sigui possible. Que es noti que no som un grup marginal que es pugui despreciar. Que l'Alfons López Tena ens expliqui un dia les seves experiències com a vocal del CGPJ quan defensava l'independentisme dins d'aquesta institució. El seu mandat allà és i serà recordat.
Segurament hi ha més i millors arguments, i millor expressats, però és pel que he exposat que em posiciono per a la participació de SI participi a les eleccions espanyoles formant part d'una coalició independentista. O sigui que tots els partits que vulguessin formar- hi part haurien d'assumir com a prioritat absoluta la independència (estic pensant en ERC....)
Salutacions cordials
Manel Saus
Sabadell
Molts companys pensen que no hem de fer res al govern del país veí, hi ha un company que compara Espanya amb Andorra i no, no es el mateix, encara que no ens agradi encara som part d’Espanya i si volem canviar això em de fer soroll i que se’ns escolti a tot arreu i lluitar a tots els fronts per aconseguir el millor per al nostre país, em de lluitar a Catalunya, a Espanya i a Europa.
Si deixem que els representats de Catalunya a Espanya siguin la gent de CyU anem malament, no hi haurà ningú per di la veritat quan els homes d’en Duran i Lleida ens intentin vendre un fantàstic pacte fiscal amb Espanya, hi haurà gent que s’ho creurà i ells es sentiran recolzats pels resultats de les eleccions en front d’una ERC en decadència.
Encara som part d’Espanya i si volem canviar això em d’estar allí on podem defensar-nos, si no faran i desfaran el que vulguin sense ni tan sols sentir-se la nostra veu.
No veig cap benefici a l'estratègia d'anar a "Las Cortes Españolas".
Havia pensat votar la opció 1.1, però No crec que ERC ni les CUP vulguin fer front comú en aquestes properes eleccions.
Sols, encara no som prous. Hem de seguir treballant i seguir creixent aglutinant tot tipus de grups i associacions...
Quan siguem més, potser ERC i les CUP canviaran la seva posició.
Que CIU vol seguir fent la seva a Madrid...també ho farà.
Per tant, NO.
I el dia de les eleccions, suposo que el vot més productiu, és el vot nul.
Pat Carreras
Sant Joan Despí
El meu vot és Si, si formem part d'una coalició unitaria. Sino no ens hem de presentar de cap manera.
És ben cert que no aconseguirem la nostra independència al Parlament Español. Però cal començar a fer pinya. Als unionistes se'ls enrefot si són de dalt o d'abaix, d'esquerres o de dretes. Ho tenen molt clar. Estan orgullosos de ser españols i no perdran ocasió en fotre'ns-la. Com no han deixat de fer-ho mai. Amb la gairabé més que probable majoria del PP les coses es posaran d'allò més negres. Si anem a aquestes eleccions ho hem de fer units, anem a tocar-lis els collons, no a fer españa sino a defensar la causa catalana a un parlament estranger. Però això ho hem fer units. Ens uneixen més coses que no pas ens separen. Tots volem un estat català. Hem d'aconseguir posar-nos d'acord en un pla de treball que englobi ERC, SI, Rcat, Dcat, CUP i la societat civil. Si això s'assolís molta gent ens votaria i podria ser la llavor per a les properes eleccions catalanes del 2014. Comencem a treballar ja aquesta unió política per a un estat
propi. Un cop l'assolim que cadascú decideixi si prefereix anar amb els verds o els vermells, però abans no sigui així només cal penasr en com aconseguir la nostra llibertat. Al cap i a lfi no tenim la capacitat per a decidir pràcticament res de res precisament perquè no som un estat. Això és l'únic que ens hauria de motivar. Ja hem patit masses escisions. El sentiment indpendentista és fort, cada cop més, en la societat però els polítics no sempre han donat la talla. El que volem la gent del carrer és que aparqueu diferències i personalismes i sumeu. No ens podem permetre el luxe de seguir perdent vots. Se'ns acaba el temps.
Salut i independència,
Manel Joaquin
Respecto molt totes les opinions del NO i s'exposen molts arguments que, amb el cor, subscriuríem tots. Però és hora que l'independentisme treballi amb el cap i no amb el cor.
Per mi el tema és molt clar, no ens podem permetre que la paraula del poble català quedi en mans dels espanyolistes botiflers o autonomistes, que per molta abstenció que es produeixi, s'ompliran la boca del èxit aconseguit, no serà la opinió de la majoria dels catalans, però ells així ho faran veure.
L'abstenció no obté escons i aquests escons els ocupen els altres (l'enemic).
Un altre cosa és que fer amb els escons obtinguts, en la meva opinió han de treballar tan sols per les causes catalanes, per la resta, no cal que ni s'hi presentin.
Lo més desitjable fora una unió d'independentistes en coalició però, per a ser realistes, no hi ha temps material per a fer-ho, és un tema que no es pot fer a corre-cuita i les circumstàncies hi obligarien, tot i que, si s’aconsegueix un acord ferm, endavant!!.
En la perspectiva realista que no hi haurà acord, si de cas possible amb algun partit concret (hauríem de pensar en un acord fàcil amb Rcat o Dcat ) però no de tot l'independentisme , l'única opció, sense aquest acord, serà anar-hi en solitari (i els que s'hi vulguin adherir).
Alguns exposen la gran despesa econòmica de la campanya com a un impediment, això és pensar com a un partit petit. Ja fora hora que comencéssim a pensar com un dels grans i confiar en obtenir una representació significativa. Ja és hora que comencem a confiar en la majoria independentista.
El "kit" està en treballar i convèncer a aquesta majoria independentista, per el vot útil realment independentista a Madrid, SI (o la seva coalició).
Deixant de banda ERC per les circumstàncies actuals d'aquest partit (el més desitjable fora un acord també amb ells), les CUP no si presentaran, els seus votants (que vulguin veu a Madrid, hem de treballar perquè vegin la necessitat), votaran més aviat a SI que ERC (penso).
També hem de treballar per apropar als independentistes votants de CiU, davant una possible majoria absoluta del PP (que pot ser nefasta per Catalunya), aquest votants s'han d'adonar que els seus dirigents ja depenen del PP a Catalunya i CiU no tindrà cap força a Madrid amb una majoria del PP, doncs no podran demanar contrapartides.
La presència del independentisme a Madrid, ens pot donar més ressò internacional i, aquest fet, frenar les pretensions del PP d’anul·lar-nos. Aquest pot ser un argument per els votants independentistes de CiU.
El cost de la campanya de SI, es pot mitigar treballant fort en les xarxes socials d’Internet i aprofitar al màxim els mitjans gratuïts o de baix cost. De totes maneres, no és determinat fer una gran campanya quan l’esperit independentista està latent, tan sols cal veure la importat representació municipal de les CUP amb una campanya força senzilla.
En definitiva, el veu vot reflexionat ha estat per:
"Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. I en cas de no haver-hi acord, SI ha de presentar-se en solitari",
En coherència amb les meves reflexions (puc estar equivocat...).
Salut i INDEPENDÈNCIA!!*!!.
Toni Rosich
Igualada
El meu vot: 1. Presentar-se dins una candidatura unitària independentista i si no s'aconsegueix, no presentar-se.
--------------------------
Davant la imminent arribada de les eleccions de l’estat que ens té dominats ara per ara, a Solidaritat Catalana, i per tant, a l’independentisme ferm i no gradualista, se’ns ha plantejat un debat: hi hem d’anar?
Vagi d’entrada que si l’estat espanyol ens negués el dret de vot a les seves eleccions, certament ens estaria donant un missatge claríssim i favorable als nostres interessos: no sou espanyols. Però a la vegada estic segur que ens queixaríem de no poder dir allà el que pensem dels nostres ocupants.
El cert és que ara de fet hi tenim dret de vot. Per tant el dilema plantejat és només nostre, dels independentistes. Si tots tenim clar que la independència la decidim aquí i que no hem de negociar ni una engruna allà, si no parlar de govern lliure a govern lliure, perquè ens hi presentem?
L’independentisme ja va tenir aquest debat fa anys. Igual que va tenir el de l’estelada roja i la groga, el de Països Catalans sí, Països Catalans no, sí l’himne de tota la nació són Els Segadors o no, si la bandera oficial un cop independents és l’estelada o la Senyera, etc... en definitiva, debats per passar l’estona.
Justament l’independentisme només ha arribat a consensos amplis en aquests meravellosos debats ara per ara en dos temes: que la bandera quan siguem independents és la Senyera (i l’estelada una bandera de lluita), i que ens hem de presentar al Congreso del país veí mentre no haguem marxat del seu estat.
Tenim el consens majoritari de què cal anar-hi. Però no el consens de què hi hem d’anar a fer. Sent conseqüents amb el nostre ideari i de que qui decidim som nosaltres, a un independentista al meu entendre només li queda una opció raonable: anar allà a petar-ho tot, a no aprovar pressupostos, a dir-los la veritat a la cara i en definitiva, a fer-los la vida política impossible mentre ells no reconeguin la nostra sobirania política.
Un cop arribats aquí, el que hem de tenir clar és que podem no presentar-nos, però mai fer campanya per l’abstenció ni el vot nul. Apart d’altament inútil i vist com a poc democràtic per la societat conscienciada (la no conscienciada ni se’n preocupa) la gent ja percep amb molt mals ulls qualsevol que intenta apropiar-se de l’abstenció, i és lògic, L’abstenció no té amo. I el vot nul és un cost econòmic per a nosaltres massa car pel rendiment polític que se’n treu.
Anar-hi, i a rebentar-ho tot. Val. I amb qui? Sols? Deixant de banda el sobreesforç que ha fet un partit acabat de néixer anant a dues eleccions seguides, ara li toca consolidar estructura i això no es fa anant sols a una tercera en menys d’un any. Però per damunt de tot, pensem: molta gent està frustrada perquè les diferents opcions independentistes encara no hem assolit un acord d’anar junts. Penso que és justificable si no és culpa nostra i si tenim present que nosaltres tenim una estratègia i una línia d’acció diferents que els altres, doncs per a això existim i així ho fem al Parlament, i que una coalició només surt si hi ha un acord de programa i acció. Però malgrat tot, la gent està una mica frustrada: doncs molt bé: intentem pactar un programa d’acció comuna amb altres partits. I si no ens en sortim perquè no volen deixar el peix al cove, o per interessos partidistes, no hi haurà acord, però amb una diferència que demostrarà a la gent que nosaltres anem de bona voluntat i no per càrrecs o partidismes: si no hi ha acord, no ens presentem. Però aleshores veuran que no hi ha una opció independentista com la que volen a la qui votar perquè serà gradualista i negociarà engrunes, o bé haurà demostrat preferir el partit a la pàtria. I això, de cara al 2014, que és quan cal bastir l’autèntica coalició independentista, ens pot donar una credibilitat i un ascendent social que penso molt necessari per a poder-la bastir, ja que serem el nexe d’unió.
Això sí: si Solidaritat Catalana per la Independència no es presenta, sigui perquè guanya aquesta opció entre els adherits, o la primera però ningú vol fer una coalició raonable, NO hem de demanar el vot per cap altre partit. Nosaltres tenim una manera d’actuar i una estratègia clares, per això no som aquests altres partits, i per això mateix si no aconseguim pactar un mínim, SI no ha de dir res sobre qui seria millor opció. Simplement no hi som. I que cadascú voti en la seva lliure consciència allò que cregui.
Però per damunt de tot, congratulem-nos d’aquest sistema de votació directa que tenim els adherits i Visca Catalunya Lliure!
Alexandre Figueres
Crec que el millor que pot fer Solidaritat es fer una coalició independentista per anar a Madrid.Hi ha molts motius per no presentar-se a les eleccions espanyoles,doncs aquest no és el nostre país i allí ningú no ens fara cas,però no podem oblidar que ens agradi o no,en aquests moments la major part de solucions als nostres problemes és prenen al Parlament espanyol,i crec que no podem deixar que els problemes de Catalunya sols estiguin defensats per forçes clarament no independentistes com CiU,no anar a Madrid és deixar el futur de Catalunya en mans dels autonomistes d`Unió.Abans de proclamar la independència des d`el Parlament de Catalunya,la veu nacional del nostre país s`ha de deixar sentir amb força al Parlament espanyol,és allí on hem de guanyar la primera batalla,el nostre diàleg i raonament per damunt dels seus crits defensant una grande y libre.
Es l´hora de fer realitat l`unió independentista i anar tos junts a defensar la nostra independència a Madrid,és necesari que al Parlament espanyol hi hagi la nostra veu per defensar els interessos de Catalunya i no sols els interessos d`alguns catalans..Així que,sense por,fem una llista independèntista,una llista que sigui unitària per primera vegada i amb el treball de tots de segur que serà l`ultima llista que els independentistes tinguem de fer per anar a defensar els nostres interessos a la capital de l`estat veí.
Jaume Xandri
Nomes units els independentistes podem aconseguir la llibertat del nostre país.
Alfons Sánchez
Oi que no votem a les eleccions que es fan a França, ni Alemanya ni a Itàlia ni a cap país que no és el nostre? Doncs a veure si d’una vegada ens desacomplexem i si es veritat que volem tenir un estat propi i no reconeixem Espanya com el nostre país, no tenim cap motiu per participar en unes eleccions que no són nostres. La unitat independentista l’hem d’aconseguir aquí, a Catalunya. Si no l’hem aconseguida encara aquí, molt més problemàtica serà aconseguir-la allà i a més farem el ridícul com sempre que anem a negociar amb qui no toca. Volem la independència? Doncs a lluitar-la des d’aquí, sense complexos i d’una punyetera vegada de veritat. O és que hem de demanar permís a Madrid perquè ens la donin? En qualsevol cas, digui el que digui SI, jo no aniré a votar perquè m’ho mana la meva consciència que està per sobre de qualsevol estament, organització, partit polític o religió. Aquesta vegada ho tinc claríssim. Francesc Llach
He votat NO. Vagi per endavant. I vull fer-vos cinc cèntims de perquè ho he fet, amb l'ànim de convèncer qui no s'hagi decidit o fer que qui ho hagi fet en sentit contrari es replantegi la seva decisió. Sense cap sentit pejoratiu ni cap menyspreu per cap decisió en altre sentit.
L'independentisme, totes i tots ho sabem, no té res a fer, a Madrid. Excepte la denúncia davant oïdes sordes, la reivindicació davant actituds despectives i l'explicació davant el rebuig generalitzat. No ens enganyem pas, que les actuacions independentistes al Congrés espanyol són i seran minimitzades i desnaturalitzades, ignorades o descontextualitzades pels partits centralistes i autonomistes i pels mitjans de comunicació al seu servei, incloent els catalans.
Tota iniciativa independentista serà menystinguda i menyspreada, i l'abandó de la Cambra en protesta serà ignorat i tergiversat. Ens acusaran d'hipòcrites si hi som, i no sense raó, i de paràsits si l'abandonem. Ben igual els resulta que siguem representatius de l'opció que segons els estudis és majoritària.
Tant per tant, cal recordar que la presència d'un front independentista a Madrid només tindria sentit si és representatiu de les forces independentistes i no com a representació partidista. Per tant tot plantejament de coalició hauria d'anar condicionat de forma invariable per un repartiment equitatiu d'escons on només podria negociar-se l'ordre, d'acord als darrers percentatges de vot, però en cap cas el nombre d'escons a atribuir a cada formació del front. I això és així ja que, d'acord amb el fet evident que la presència independentista a Madrid només serveix com a denúncia i reivindicació, resulta obvi que la representació ha d'ésser compartida per tal que totes les opcions possibles estiguin representades, dins una lògica agrupació. Així, un front independentista hauria d'agrupar a Solidaritat, les CUP i ERC, i repartir els escons a raó d'un per formació i no de cap altra forma. Fer-ho diferent seria adulterar l'esperit d'aquesta representació. I no cal que us digui que això, ara i aquí, no succeirà pas. Encara hi ha interessos partidistes i quotes de poder que defensar per part de certs partits, per no parlar de les subvencions.
Hi haurà qui discrepi emprant criteris basats als resultats d'altres eleccions. Només cal recordar que mentre les eleccions autonòmiques donen com a resultat els membres del Parlament de Catalunya, i per tant han de servir com a representació directa del territori i la població, al Congrés espanyol l'independentisme no va com a representació d'una part de la ciutadania espanyola sinó d'una opció completament diversa i que cerca precisament la separació, plenament justificada i emparada avui dia per la legalitat internacional, d'una part de l'Estat espanyol. I cal recordar al final que el Congrés espanyol mai farà possible la convocatòria d'una consulta pública i legal, organitzada per una institució basada a la legalitat vigent a Espanya, sobre la independència. L'únic mètode per a esdevenir independents que ens resta, davant l'evident impossibilitat de qualsevol altra via, serà de facto obtenir per a l'independentisme el triomf a l'elecció al Parlament de Catalunya. Si mentrestant l'independentisme basc, que viu una realitat diferent a la nostra, s'hi presenta, endavant i que tinguin sort. Si ho fan formacions catalanes que es diuen independentistes, per possibilisme i voluntat de recaptació, endavant i que els vagi bé.
Però nosaltres, companyes i companys, SOM independentistes. I no ens cal anar a trucar a portes alienes que no ens volen obrir ni a pregar davant qui no ens vol escoltar. I no ens cal anar enlloc més. On hem de triomfar és a casa nostra, als Països Catalans. Només ens cal la nostra pròpia voluntat i la nostra pròpia força. I aquestes les tenim i les farem créixer cada dia, cada hora, cada minut i cada instant, perquè res no ens podrà aturar ja, perquè el present ens el poden escatimar, però el futur és nostre.
Visca la terra!
Salvador Murlà i Allué.
Quants adherits som? 3500? Aportant 100 € per cap fem una campanya. Segur que podem recuperar diners tenint diputats a Madrid i, més a més, anar a denunciar, en català, al parlament espanyol l'espoli fiscal que patim.
Xavier
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
20N: abstenció a les urnes.
Ester Raméntol
EL DECÀLEG DEL NO...
1.- Perquè els Catalans i Catalanes ens hem de creure, d'una vegada per totes i sense més recances, que veritablement estem preparats/des per plantar cara, des de el Parlament Català i Catalunya sencera, a les institucions Espanyoles.
2.- Perquè després de quasi-bé 300 anys, de pèrdua dels nostres drets sobirans i plena cultura en el marc d'un entorn europeu-mediterrani, vàrem ser castigats a pagar amb tot el nostre patrimoni i dignitat, sense data final de l'encarcerament en vida.
3.- Perquè les lleis són fetes per Espanyols (els verducs del Sentiment Independentista) i mai serem reconeguts com el Poble i la terra que portem a la sang.
4.- Perquè durant més de 40 anys vàrem patir una Dictadura fèrria, que va arraconar-nos físicament i perquè durant 40 anys més, portem patint un desgast Autonomista sens rumb.
5.- Perquè sense una radicalització de les nostres accions i un plantejament clarament d'insubmissió, no serem tinguts en consideració i els nostres clams seran apaivagats a base d'incomprensió i rebuig.
6.- Perquè sens una diferenciació clara i contundent del missatge i gestos tradicionals polítics, no assolirem als ulls de tothom, una imatge nova i regeneradora del panorama fins avui vigent.
7.- Perquè en disgregar les nostres capacitats humanes i materials, a favor d'interessos Espanyols, no fem altre cosa que separar-nos i afeblir-nos.
8.- Perquè a Catalunya hi ha feina per tothom (Polítics i Societat Civil), per tal de retrobar el camí cap a la Independència, des de les bases de la Societat de tot color, fins a consolidar-la al Parlament de Catalunya, en forma de majoria necessària per declarar la Independència.
9.- Perquè hem de fer palès el nostre descontent i negacionisme, cap a tot allò que sigui propietat d'un Estat, que no reconeix les nostres voluntats sobiranes al nostre Parlament i que per el mateix motiu, ens té mutil.lada la voluntat.
10.- Perquè al Congreso de los Diputados, som i serem una minoria residual, que sols tindrà un missatge radical i generarà un odi que ens farà més mal que bé, alhora de que com a màxim rebrem les engrunes enverinades d'aquells que ens creuen uns rics desagraïts.
Per tot això, cal que tinguem ben present qui i què som....
Catalans i Catalanes amb un esperit de Nació en formació
o bé una Nacionalitat històrica subjugada a les lleis dels Conqueridors.
Josep Maria Mas
La força independentista nomes pot ser transversal i sumant gent de
pensament divers però que en tenen un de comú: s'han convençut que
España és una estafa per Catalunya i esdevindrà així pels segles del
segles, si no fem alguna cosa per canviar-ho. Unes eleccions al
parlament español són un aparador immillorable per mostrar la força i la
determinació de la gent que vol la independència, siguin quins siguin
els motius. El missatge te que arribar el mes lluny possible, a España i
a la resta del Mon, els incomodi o no.
El camí cap a la independència nomes es pot fer si els nostres polítics
i nosaltres mateixos no som mesquins. És un moment històric i
necessitem líders que estiguin a l'alçada de les circumstancies. Nomes
ens val sumar per la Independència. Cal mostrar la força del missatge
primer a Madrid i per extensió a la resta del Mon. Cal mostrar la nostra
determinació. No preguntem el que la coalició pot fer per nosaltres,
preguntem-nos que podem fer per fer gran la coalició de manera que la
independència sigui un fet irreversible. La nostra teoria política:
Independència (sense cognoms); la nostra pràctica política: aconseguir
la Independència sumant cada cop més gent (amb cognoms).
Ara bé si la coalició ha d'estar plena de pedaços per fer contents a
tots i cadascun dels representants dels partits, entitats o gent que hi
participi, aleshores més val no fer el ridícul de nou amb els tòpics de
sempre fent una coalició de quatre irreductibles abocada al fracas i
l'escarni. En aquest cas mes val no participar-hi. Millor insistir en el
missatge de SI en solitari i treballar perquè arribin temps millors.
Albert Ferrer
Benvolguts tots,
Personalment he votat SI per les Generals d’Espanya, si be m’agradaria matisar aquest SI.
El meu SI, a formar coalició amb altres partits Independentistes, sempre fora en cas de poder unir un grup de partits, no Solidaritat i ERC únicament, per això millor quedar-nos fora i promocionar l’abstenció.
En segon lloc, si s’aconseguís la somiada unió del independentisme, també caldria , al meu parer, decidir no votar a ningú pel Senat, per veure si d’una vegada per totes eliminem aquest cementiri d’elefants que tants diners ens costa als que paguem.
I en tercer lloc, també fora elemental, que tots demanessin , tant en campanya com quan estiguin al Congrés, la reducció dels sous i altres variables per tota la classe política, que al meu entendre, es la que més malgasta i menys demostra estar per la feina de reduir despeses.
Ben cordialment
Domènec Baldomà Parisi
Hola:
Soc en Joan Leiva nº de soci 49045 de Sant Quirze del Valles,
membre de la Comarcal Oest, ja he votat pero voldria fer una
observacio.
¿Que s`ens ha perdut a Madrid?
¿No hauriam de estar a Bruseles preparan
el cami per demanar la INDEPENDENCIA?
a Madrid no cal que le demanem,no ens la
donaran mai.
¿Ajuntar-nos emb ERC,es que en cambiat el seu discurs?
Nosaltres som independentistes consecuents.
Seria bó que molts dels nostres esforços estiguesim dirigits
cap el entendrens emb tots els independentistes,pero emb de
demostrar que nosaltres no anem derrera de una poltrona.
Visca Catalunya Independent
Joan Leiva
Per una qüestio formal i ideológica, siguem coherents: Una agrupació electoral que te per únic objectiu separar-se d'Espanya i proclamar la independència de Catalunya, no pot anar a unes eleccions que tracten Catalunya com una part d'Espanya, no pot anar a unes eleccions espanyoles. NO
Per altra banda, per una qüestió practica, com a bon Marxista (facció Grouxista) aquests de mes amunt són els meus principis però si convé en tinc d'altres.
Si anant a les eleccions hi hagues la possibilitat d'obtenir un nombre de diputats a las Cortes Españolas que podessins influir en les decisions del Parlament Espanyol, anem-hi i presentem-nos. SI
Ara ve el realisme: no hi ha cap possibilitat d'obtenir un nombre de diputats que puguin influir en les decisions del Parlament de Madrid; amb coalicio o sense el mes probable es no obtenir-ne cap, o potser un com a màxim.
Aleshores, llençarem la coherencia per la borda a canvi de res ?
Penjem-nos la medalla de la coherència, que aquesta no ens la poden prendre i deixem-nos de veleitats, quedem-nos amb els nostres principis perquè en aquesta qüestió no ens convé canviar-los.
Josep Selva
Per què SI no s'ha de presentar a les eleccions espanyoles?
En primer lloc pel cost econòmic que suposa. Solidaritat és una formació política molt jove i que en conseqüència té dificultats econòmiques. En aquest sentit encara ens estem recuperant de les eleccions del 28-N i de les municipals. Per tant, el primer que s’ha de valorar és si es pot asumir el cost econòmic d’una altra campanya electoral.
D’altra banda, a part del cost econòmic, s’ha de tenir present que això desgastaria el miltant, de qui es requereix molta implicació tant en la precampanya com en la campanya electoral. Tenim un gruix d’adherits amb molta il·lusió, alguns curtits en política, d’altres no, que en cas de fracasar en les eleccions del 20-N podrien caure en el desànim fruit de veure com amb una gran dedicació a la causa no s’obté el resultat desitjat. Conseqüència? Crítiques internes, baixes d’adherits, etc.
És per aquests motius anteriorment esmentats que crec que hem d’apostar a cavall guanyador i no presentar-nos en unes eleccions on el més probable és que fracassem. Els números parlen sols: si CiU té 62 diputats al Parlament de Catalunya i a les Corts de Madrid 10, SI que en va obtenir 4, quants en pot aconseguir a Madrid? Feu comptes.
Finalment, no veig la utilitat de fer política a les Corts espanyoles, ni en solitari ni en coalició. Va contra els nostres postulats. “La independència de Catalunya la proclamarem al Parlament quan hi hagi una majoria suficient de diputats independentistes”. Aquesta frase l’han repetit com un mantra els nostres diputats. Llavors quin sentit té tenir diputats a Madrid? Els interessos de Catalunya es defensen a Catalunya, en un Parlament que sí, és de fireta, però per posar aquest circ en evidència ja tenim els nostres diputats que molt hàbilment deixen en fora de joc a la casta autonomista cada cop que tenen la paraula.
Una petita reflexió final per aquells que creuen que SI s’ha de presentar: tenim el principat de Catalunya dividit entre l’estat espanyol i el francés des del segle XVII per un Tractat dels Pirineus completament il·legal. Per què no presentar-se també a les presidencials franceses del 2012? Potser perquè a l’Assemblee nationale no hi hem d’anar a fer res? A les Cortes españolas tampoc.
MERCÈ ESCARRÀ I CAUDET
GIRONA
Trobo el debat mes interessant que la resposta. Es per això que m'estimo mes continuar debatent que votar encara.
Com diuen moltes persones, fora bo que no es veies la evolució del vot fins acabat el procés.
Tampoc em sembla que votar SI..".en el cas que hagi acord de tots els partits independentistes" sigui dir REALMENT que SI , per que això em sembla ciència ficció com, penso, els hi sonarà als milers que tan activament portem anys treballant per assolir una representació màxima i de màxim consens i claredat per acabar aquest calvari de traïcions individuals i col.lectives de catalans davant de nosaltres mateixos de la Nació cada cop mes derrotada i agonitzant.
No hi veig cap indici raonable de que ni els sistema ni els quadres en general puguin fer res NO negatiu al Congreso que ni tant sols accepta ni manifestament pensa acceptar MAI el mes mínim reconeixement.
En canvi si voldria aportar al debat la idea de utilitzar una eina que mentre no em demostrin el contrari em sembla MOLT bona. Parlo de
http://www.esconsenblanc.org/
aqui teniu una explicació esquemàtica:
http://www.esconsenblanc.org/es/f-a-q/general/faq
i una valoració dels resultats assolits per aquesta eina que penso que SI PODRIA SERVIR al menys per amortiguar una mica EL MAL que ens fa el congreso i tota la gent que vagi, amb perdó a sucar allà:
a resultar que el nombre de vots per "escons en blanc" va estar a l'alçada de les formacions crítiques amb el sistema mes emergents:
http://www.esconsenblanc.org/files/Valoracion_resultados_electorales_2011.pdf
Per tot el dit i debatut resto pendent d'aquesta interessant iniciativa esperant que la necessitat de supervivència en la que ens trobem ens faci a tots el màxim d'enginyosos i efectius. Espero seguir el debat sense descar-tar votar finalment en un sentit o d'altre si al final arribo a la conclusió que pugui pagar la pena!
Merci!!!!
Pau-Marc Riera i Albó
Associat adherit i afegit a tota iniciativa susceptible de reeixir per l'Estat que ens CAL.
Companys i companyes,
jo crec en la política i en l'activisme de les persones, i aquesta via
ha de ser la de la independència. Tenim una gran oportunitat el 20N
sense haver d'esperar al tant anomenat "2014". El meu vot és favorable a
presentar-se en coalició, i només en aquesta via sumant des de qualsevol
perspectiva independentista.
I recordar que l'independentisme peca de personalisme i no de
sentimentalisme; si ho volem podem, i tots junts sota qualsevols sigles
i darrere la cara visible que hi hagi ho aconseguirem.
Força i independència
Xavier Castells - SI Anoia
Ara, però, sembla que s'estigui buscant el consens dels adherits per presentar-s'hi... Perque la pregunta podria ser a l'inrevés... i llavors la cosa canvia... És a dir, ENS HI HEM DE PRESENTAR O NO??? Si NO no cal donar-hi més voltes; si SI s'ha de decidir com...
Total, que crec que a Madrid no hi tenim res a gratar. La Independència la proclamarem aquí quan els catalans votin majoritariament per aquesta opció. Sols o acompanyats, a Espanya serem sempre una minsa minoria. Més val no malgastar esforços ni diners.
Salut!!
Albert Dalmau
SI-Palamós
Disculpeu-me que ho digui així, però em sembla, companys, que a tots els que heu votat SÍ els arbres no us deixen veure el bosc. Us deixeu enlluernar per la idea d’una coalició independentista, que tots anhelem, oblidant que aquesta només és clau per obtenir una majoria al Parlament de Catalunya i poder declarar la independència.
Però una veritable coalició independentista no té res a fer a Madrid. Tots sabeu bé que aquí només es poden aconseguir engrunes per a Catalunya, però molts creieu que, des d’un punt de vista pràctic, aquestes engrunes justifiquen presentar-se a les eleccions. I creieu que aquest sentit pràctic ha d’estar per sobre del que anomeneu «postura purista». Penso que esteu completament equivocats. Tenir principis i actuar amb coherència amb aquests principis no és ser «purista»: és ser moral. Si el nostre principal objectiu és declarar la independència de Catalunya, no podem anar a Madrid perquè això significa acceptar el règim autonòmic i, per tant, es contradiu amb els nostres principis. Què és el que voleu? Que ens vegin com una altra ERC, que ha llençat per la borda el seu catalanisme independentista per aconseguir una poltrona?
Hem de continuar sent diferents com fins ara, mostrar que per nosaltres la moralitat és abans tot i que no ens deixem enlluernar pel poder com tota la resta de partits. Lluitem per la gran coalició independentista amb vista al 2014, que és l’únic que ens interessa, i mostrem el nostre total menyspreu envers l’autonomisme.
Visca Catalunya lliure!
Susana Rodríguez-Vida
Roses
Quan durant la campanya al Parlament Català ens preguntaven el votants com aconseguiríem l' Independència, des de SI explicaven que l'única manera era aconseguir la majoria parlamentaria a Catalunya i declarar l' Independència, seguidament presentar-la a Europa, tot això fent entendre a la gent que "Espanya" mai ens donaria l' independència.
Si ens presentem amb coalició independentista tal i com faran a Euskadi i esperant tenir bons resultats l'únic que aconseguiríem es fer-los agafar por, por a perdre la vaca que els dona de mamar, i avanç de donar-nos l'Independencia proclamarien un Estat Federal.
Per tant el nostre objectiu L'INDEPENDENCIA, es veuria estroncada altre vegada i pertanyent a un estat federal serà molt difícil que ens reconeguin internacionalment el nostre dret d'Estat Sobirà.
El meu vot serà NO en cap de les opcions, hem de preparar-nos per les Eleccions Europees aquestes si ens poden acostar més a L'INDEPENDENCIA.
Sílvia Rdez. Reverter
A Espanya s´ha d´anar només a fer turisme
Soc independentista de tota la vida i no havia militat mai en cap partit polític consolidat fins que en el negre horitzó del meu país va aparèixer Solidaritat Catalana per la Independència amb un objectiu clar i contundent que em va convèncer per llançarme de cap.
He votat NO a que SI es presenti a les eleccions generals (encara que per a mi son les espanyoles) per els següents motius:
-Perque l´única cosa que ens queda per perdre a les corts espanyoles és la paciència.
-Perque no cal donar-los mes motius per absentar-se del hemicicle i aprofitar per anar a prendre “café” mentre els nostres diputats s´esforcen per explicarlos les nostres raons i inquietuts.
-Perque tampoc cal augmentar l´audiència d´Intereconomia.
-Perque no conec a cap esclau productiu que hagi estat alliberat altruísticament pel seu amo.
-Perque les úniques relacions amb Espanya han de ser les diplomàtiques.
-Perque no cal anar a explicar-los el que ja saben de sobres, per això no paren de mentir, silenciar i tergiversar per poder mantenir-se enganxats a la mamella.
-Perque 35 (300?) anys d´experiència son suficients com per saber que estem perdent el temps.
-Perque assolir l´independència requereix un esforç polític i económic massa gran com per anar diversificant energies.
-Resumint i com dirien els espanyols perque “hasta aquí hemos yegao”.
Amb tot el que acabo d´exposar no vull dubtar de la bona fe de qui encara pensa que presentar-nos a les eleccions espanyoles (en coalició o no) seria positiu per tenir mes ressò mediàtic.
No ens enganyem més i concentrem els esforços a casa per assolir l´objectiu desitjat encara que només sigui per veure el Rajoy i el Rubalcaba de torn preguntant-se PUUURQUEEE???
LAURA FERNÁNDEZ
17-08-2011.
SI i les eleccions espanyoles
La participació en aquestes eleccions espanyoles suposaria per a SI una distracció i equivocació davant el procés polític independentista engegat arran dels resultats obtinguts per Solidaritat Catalana per la Independència en les eleccions al parlament de Catalunya.
L’independentisme necessita aglutinar-se i fer-se visible, amb més força,compacte. Això encara està poc madur.
Tampoc podem embogir-nos per aixecar ERC, en una coalició.
L’objectiu immediat de SI ha de ser avançar en la nostra credibilitat política i enfortir i dinamitzar la nostra organització.
Conseqüentment amb això, necessitem que la nostra organització política avanci en tots els territoris de la nació catalana. No podem distreure’ns d’aquest objectiu.
Tot això és prioritari, abans que la participació en les eleccions espanyoles.
Quim
D’entrada diré que jo també crec que la tasca que es pot fer a Madrid avui en dia és molt estèril i que la Independència necessita una gran coalició estable per poder assolir-la. Mentre no es fa aquesta coalició, la gent de Solidaritat hauríem de plantejar-nos aquestes eleccions, no com “què hem d’anar a fer a Madrid?”, sinó com a una possibilitat de creixement del partit. M’explicaré, la gran majoria, per no dir tots, dels adherits a Solidaritat som gent que seguim la política i estem molt compromesos amb la causa de la Independència. Aquesta majoria, en la presa de les nostres decisions polítiques seguim uns criteris amb fonament. Però per desgràcia, al gruix important de votants dels partits polítics, ni els interessa massa la política, ni molt menys el compromís. Aquella gent que té ideologia política (en el nostre cas seria la independentista), tot el que vol és poder votar la seva opció política cada vegada que va a les urnes (aquests matisos que nosaltres apreciem, ells no els veuen). Si no ens presentem a les eleccions, els estem evocant a repensar-se el seu vot, o a tornar a votar opcions que ja havien votat anteriorment, amb el perill de no recuperar-los mai més si les altres opcions ho fan mínimament bé.
Si Solidaritat es vol fer gran, no en té prou amb els vots plenament compromesos, necessita els vots de la gent, que sense preocupar-se per la política, creu en la Independència. I aquesta gent no entendrà que ara no ens puguin votar i més endavant sí.
Quant al tema econòmic, crec que en el congrés, si finalment s’opta per presentar-se a les eleccions, també s’hauria de votar la possibilitat de que l’executiva pugui carregar un rebut especial als adherits per ajudar al finançament de la campanya.
Joan Vericat (Girona)
Benvolguts companys/es:
Antoni Anglada.
No son les nostres, si anem cal fer-ho junts tots els que volem l'independencia per reafirmar el sentit de pertenyença! i treballar la futura coalició per el 2014 o abans, doncs es l'amic Más tindrà cada dia mes contradiccións, doncs l'amic Duran li seguiex fent el llit!.
Per la llibertat dels pobles!
Emili
He votat NO a la participació de SI a les eleccions generals, perquè crec
que la nostra feina per assolir la llibertat es te de portar a terme a
Catalunya, aconseguir una majoria absoluta de diputats independentistes al
nostre Parlament i declarar unilateralment l'Independència. No serà fàcil,
pot ser caldran anys, però l'haurem. A ESPANYA S'ENS HI HA PERDUT TOT, COM
MÍNIM CONSERVAR LA DIGNITAT.
Jaume Figuerola
La meva reflexió personal sobre; “S I, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. I en cas de no haver-hi acord, SI ha de presentar-se en solitari” per mi es la millor, per dos motius el primer es que forma una gran coalició de partits per la Independència de Catalunya, es una opció que quasi tots la volem dons tal com tenim la llei actua de les votacions amb el repartiment d’ Escons, podríem dona un cop mol fort als CIU, com als del PSC i ICV, en canvi si per raons que siguin no es podes fe la coalició de partits, jo personal ment soc partidari de presentar-nos en les Eleccions al Parlament Espanyol en solitari, per contra resta a CIU, PSC, i ICV, ja que ERC, si opta per presentar-se sol no traurà cap diputat, i si forma coalició amb PSC i ICV, a les hores ERC, se enfonsarà totalment, en que al mateix tems arrossegaran al PSC i ICV, en la enfonsament.
Personal ment NO contaria amb una coalició amb ERC, la Coalició se tindria que forma entre “CUP, Solidaritat, Reagrupament, D C, i tothom que s'hi volgués sumares al projecta” tots sabem que la independència per el nostre País, no son, “fe flors i violes”.
Genis Clivillé.
El que dóna força a SI, i la raó per la qual m'hi he adherit, és la claredat del seu objectiu i la voluntat insubornable d'aconseguir la independència de Catalunya. Què hi ha d'anar a fer un partit realment
independentista a Madrid? La independència només l'aconseguirem quan tingem una majoria independentista al Parlament de Catalunya, i ja
està. Presentar-se a les eleccions espanyoles en coalició amb altres
partits farà dues coses: diluir el missatge clar de SI i córrer el risc d'acabar caient en la dinàmica política espanyola. Per a mi doncs és claríssim que SI no s'hi ha de presentar de cap manera.
SI-BILDU: Caminant cap a la independència
La màxima aspiració de qualsevol partit polític, i el nostre ho és, és la d’aconseguir FORÇA i PODER.
-
Cal FORÇA de votants que donin confiança als seus programes i idees i força de simpatitzants i adherits que nodreixin una bona xarxa territorial que, de manera organitzada, escampin aquestes idees entre la gent.
-
És imprescindible exercir PODER, que ens permet tenir veu pròpia fora de la nostra organització.
La possibilitat de tenir èxit amb els nostres programes polítics és proporcional a la consecució d’ambdues fites.
Som un partit jove, sovint nodrit amb persones amb poca experiència d’activitat política. Tenim una certa tendència a autocriticar-nos i ens oblidem que hem fet grans avenços en organització, estructuració i representativitat (diputats, regidors, batlles...). Tenim molt a favor per créixer i consolidar-nos, però cal saber clarament com enfoquem els nostres esforços envers el marc polític on, vulguem o no, ens hem de moure i aquest no és altre que el marc constitucional del regne d’Espanya. I és evident que no volem ser Espanya.
Presentar-nos a les eleccions estatals: Sí o no?
La nostra opció seria la 1.3:
-
Sí, en coalició amb altres forces polítiques independentistes. I en cas de no haver-hi acord, SI ha de presentar-se en solitari.
És altament difícil aconseguir el pol independentista català en un espai tan curt de temps i tenim la sensació de que no tenim marge de temps per exercir pedagogia amb les diferents organitzacions independentistes actuals..
La opció BILDU és encoratjadora- Quan la Lorena López de Lacalle va fer les presentacions ens va donar a entendre les dificultats de la gestació de BILDU, però també ens fa fer entendre que sense unitat no hi ha possibilitat de tenir FORÇA ni d’exercir PODER. Una coalició independentista de bascos i catalans BILDU-SI (més qui vulgui apuntar-se) seria una notícia excel·lent per als col·lectius independentistes que encara no s’han posicionat políticament. Estem convençuts que votants de CiU i ERC, potser també algú de CUP, donarien suport a aquesta coalició. Seria una opció estratègicament contundent de cara a la política espanyola, una pinça que es presenta a les eleccions espanyoles per fer política antiespanyolista és una novetat que sorprendria tothom i donaria més possibilitats d’aconseguir resultats positius.
Sí, hem de presentar-nos a les eleccions. Hem de seguir tenint veu i no hi ha millor espai perquè la ciutadania ens escolti que el marc d’unes eleccions, sigui quina sigui la institució a la que ens presentem.
I per què?
-
Participant de la votació traiem possibilitats als partits espanyols d’obtenir el rèdit electoral que els serviríem en safata abstenint-nos o exercint el vot nul. Si aquells escons corresponen a Catalunya han d’evidenciar-se buits i no ocupats per gent del PSOE, del PP o de CiU. Cada vot per SI, molts o pocs, és un vot espanyol menys que, ens agradi o no, condicionarà la política a Catalunya des d’Espanya.
-
No cal ocupar els escons si no volem, o podem anar-hi solament quan ens interessi en clau catalana. No anem a votar lleis espanyoles ni a negociar un nou finançament, com pretén CiU.
-
No és cert que calgui fer política espanyola o autonòmica. No anem a Madrid a fer política espanyola sinó a tenir una veu catalana que digui que NO SOM ESPANYA i quin és el millor lloc per fer-ho que Madrid? D’on obtindrem més ressò mediàtic?
-
Cal activar de nou les seccions locals. No podem deixar que llangueixin i esdevinguin inoperants i és un bon motiu per intentar activar seccions locals que encara no estan constituïdes
-
L’activació de les seccions locals ha de permetre a SI detectar nous valors de persones que tinguin capacitat de discurs i esdevinguin els futurs líders locals o nacionals de la nostra organització.
Conclusió
No hem de deixar passar aquesta oportunitat per seguir treballant per la nostra independència i tampoc no podem adduir cansament, perquè la nostra fita no la podrem aconseguir si ens mostrem cansats tot just iniciar-la.
Ara SÍ toca.
Torrelles de Llobregat, agost de 2011,
Josep M. Rafí, Marina Artiga, Ferran Alves, Salva Sancho i Quim del Pozo, membres de la secció local de Torrelles de Llobregat
Bon dia,
El meu vot ha estat afirmatiu però amb reserves. Crec que ara per ara s’ha de tenir representació al màxim de cambres possibles, i a Espanya també, ens em de fer sentir. Sense representació ningú ens escoltarà i no sortirem als mitjans de comunicació, detall prou important com per tenir-lo en compte. Ara bé, sols no ho aconseguirem, per això s’ha d’intentar d’anar de bracet amb ERC, Rcat, Dcat,CUP …… Erc necessita com l’aire que respira anar acompanyada a les eleccions del 20-N, si nó no treurà ni un diputat i d’aquesta circumstància ens en podem aprofitar.
La feina que s’ha de fer Madrid és la de burjar cada dia amb el mateix discurs, INDEPENDÈNCIA!! Totes les intervencions, rodes de premsa, comunicats, articles, accions...... dels nostres representants han d’anar sempre en aquesta direcció, s’ha de visualitzar que CiU a Madrid no treballa ni per Catalunya ni per els interessos dels catalans i catalanes, s’ha de demostrar i mostrar a la resta de l’estat espanyol l’espoli fiscal que ens tenen sotmesos des de fa anys i que la nostra reivindicació es justa i legítima. I no estic parlant de pedagogia, que n’hem fet molta, si nó reclamar una i altre vegada la nostra independència com a poble sobirà.
Salut,
Daniel Saborit
Catalunya necessita un front independentista el mes ampli i transversal possible per tal de generar la confiança dels catalans i catalanes , una coalició no solament integrada per partits i/o coalicions electorals , si no de de la societat civil , un front que ens uneixi en un sol objectiu , l’independència , i que aquest front estigui encapçalat per HOMES BONS , gent que generi la confiança que els catalans hem anat perdent sufragi rere sufragi.
Una coalició per mínima que sigui que porti el germinat de una gran coalició de cara a les eleccions europees i tingui l’abast mes ampli de cara a les eleccions del 2014.
Aquest front amb la CUP i amb REAGRUPAMENT , seria un començament immillorable per tal d’aconseguir la Independència
Pau Sampietro
Arenys de Munt
No gràcies.
Tal com estàn les coses, cada vegada és mes clar que en al parlament espanyol no tenim res a fer-hi. El pressupost per la campanya, si és que ni ha, podría utilitzar-se per explicar la situació de Catalunya i el per qué SÍ no hi participa.
Marta
Entenc que SI és un partit que no solament parla d'Independència (d'aquests n'hi ha molts !) sinó que té per objectiu
esencial la Independència des d'ara mateix. Això marca un capteniment ja en el moment present diferent a tot el
que s'ha fet fins ara, car partit independentista de fets no n'hi hagut cap fins ara, en els darrers 300 anys.
Cal treballar a EEUU, Brusel·les, i amb la població catalana. Madrid és molt secundari. No ens interessa allò que diguin, sempre en contra nostra.
No cal pactar per gestionar l'autonomia. La nostra dignitat i l'objectiu de la Independència de veritat, no ho permeten.
En aquest sentit seria partidari de NO presentar-nos a les eleccions espanyoles. Tanmateix, si és fes una plataforma unitària amb l'objectiu inequívoc de la Independència,
no per pactar res allà i en canvi més com a visualització de força entre els catalans, en seria partidari. He votat SI a una coalició i si no reeixeix, que Solidaritat NO es presenti sola.
República i Independència
Josep Oriol Escolà i Grau
Nosaltres hem d'anar a jugar la Copa d'Europa.
Mai hem d'anar a jugar la copa dels borbons.
Montse Mas
Crec que no hauriem d'anar a les eleccions Espanyoles. Peró si concentrar tots els nostres esforçoss a fer una gran concentració d'independentisme, deixar-nos de personalismes i només lluitar per tenir el NOSTRA ESTAT. Siguem per una vegada capaços de deixar les "capalletes" que ens han fet tant de mal.
VISCA CATALUNYA "LLIURE"
Mª Àngels
Berga
Salutacions,
Masià Martorell. Girona
Després de 15 dies de reflexió, llegint tots els comentaris i parlant amb gent, per fi he decidit el sentit del meu vot, NO, no per moltes raons que vosaltres heu explicat millor que jo ho faria, ....econòmic, no s'ha perdut res a Madrid ...... El que també m'ha quedat clar es que tots volem ""UNITAT"", volem Unitat d'acció, però no per ara, s'ha de començar a treballar ARA per el 2.014, primer que ERC, faci neteja a fons, o el fons se'ls engolira totalment, després que es mentalitzin que SI no els ha robat Vots, els van perdre els solets. Després amb respecte i humilitat, per totes les parts podrem arribar a una Unitat d'acció real.
Ara es pot intentar, ja que sembla que la majoria vota Si, però TOTS sabem que es Impossible, encara no han despertat i els que ja fa temps que es van despertat encara no tenen prou veu per que se'ls escolti.
El que hem de tenir clar, es que estem deixant petjada, L'Independentisme ""Expres"" ha calat fons a la societat Catalana tot-hom te pressa menys els Guardians del Ghetto i tot-hom parla de Primaries, i consultes als seus Militants
Orgullós de estar aportant el meu petit granet de sorra en aquest projecte
Joan Llop
A m i c s ,
1. Sóc dels qui han votat sí a la proposta d'una candidatura independentista unitària. De moment, som en aquest ball i hem de ballar. L'exemple de BILDU és altament alliçonador.
2. També penso entregar buit el sobre referent al senat, perquè una institució tan inútil cara com aquesta ja fa temps que hauria hagut de ser suprimida.
3. Cal molta pedagogia sobre el total fracàs de la via autonomista. No perdem més temps amb l'estatut. No es tracta d'altra cosa que d'escorrialles (pellaringues, peixet, preses-de-pèl, llufes, romanalles, escapsies, deixalles, burles, engatussades, enganyifes, paranys, timades, fantasmades, mascarades, quincalles, cavall de Troia...). Que alguns curts de vista --i/o botiflers interessats-- s'entesten a mantenir artificialment viu. Treballem per a un futur digne, lliure i integrador de tots els catalans --d'arrel antiga, o de saba nova, tant se val.
4. Una útima proposta: per les rodalies de Girona he vist que als rètols de molts pobles hi han enganxat el petit adhesiu CAT amb els estels d'Europa. Tot un recordatori per als conciutadans i els forasters... ¿Per què no ho fem arreu dels PPCC?
Bon camí cap a la Independència i la Dignitat!
Josep M Boix-Masramon
Per que no hi ha res a fer en un "Congreso" que no accepta ni acceptarà mai la nostra llengua, ni de fet als catalans.
En la segona raó tant de bo cometi un ERROR ABSOLUT. El 20N no mes treuran vots els partits que donen suport a a aquesta mort lenta però segura: PPPSOCIUIV...i serà el darrer intent de salvar la feina pels professionals d'ERC o/i noves incorporacions. Mas del mateix. Cal concentrar esforços a Catalunya, per l'activisme social que és allà on es pot actuar. El demés està mes tancat que el Coto de su Magestad i cada dia ho estarà més. No ensumo cap possibilitat de reacció solidària dels actuals quadres polítics en absolut. En aquest fals foc que crema el millor es no cremar cap mes recurs.
Voto per participar i pel goig del debat. Les possibilitats reals són zero.
D'aquí al 20 N no mes ens pot salvar, nacionalment un miracle tipus "Mur de Berlin".
Pau-Marc Riera i Albó
Acabo de votar per la opció 1.3 tot i ser la que menys vots està
obtenint per dues raons:
1. Per mi, aquestes eleccions són una excel·lent oportunitat de veure
créixer el nombre de catalans que recolzem la nostra coalició en unes
condicions millors que les del 27N. Jo sé que, en les properes
eleccions, SI no tindrá accés normal als media per no tenir cap
representació en la present legislatura. Tot i això, espero que el fet
de que SI ja sigui un partit "reconegut" per tothom fa que es pugui
projectar cap a la ciutadania en millors condicions que en aquella
ocasió.
2. Les opcions d'anar junts amb altres partits que he vist a la premsa
em posen malalt. Jo no he vist pas ERC entusiasmada per aquesta opció.
Tampoc sembla que les CUP ho estiguin. RCat ja està considerant la
seva re-integració a ERC. Definitivament, ni amb l'Alfred Bosch ni amb
el Joan Ridao a la llista d'ERC, SI quedaria absolutament fora de joc
i fagocitada per aquest partit.
Finalment, penso que el lloc de SI no és al "Congreso de los
Diputados" sinó al Parlament de Catalunya, treballant a Catalunya, per
aconseguir la independència de Catalunya. Per tant, estic convençut
que, de treure cap escó a la dita cambra, SI hauria de renunciar als
seus escons excepte si el tema a debatre (ja, ja) fos la independència
de Catalunya.
En qualsevol cas, lo més probable és que vagi a votar en blanc.
Visca Catalunya !
He votat NO tot i que era partidari de presentar nomès butlletes i no fer campanya. He votat NO per la despesa que pot representar una campanya electoral on no en treurem res de bó, que s'ha de defensar a Madrid?, el mateix que històricament ha defensat i ERC. Nosaltres hem de ser diferents, estalviem esforços i diners per a les europees i aleshores comencem a parlar de coalicions i pactes de cara al 2014, que SI que hi hem de TRIOMFAR
Josep Bonet