Actualitat

Entrevista a l'Avui/elPunt

14/11/2010 09:20

El líder històric del PSAN ha impulsat el partit a donar suport a la Solidaritat Catalana per la Independència (SI) de l'expresident Joan Laporta en les pròximes eleccions catalanes. Guia, que ocupa un testimonial penúltim lloc en la candidatura per la circumscripció de Barcelona, se sent satisfet per l'assumpció per part de SI d'una declaració d'independència “en dos temps”, primer al Principat, després al conjunt de Països Catalans.

Feia 18 anys que el PSAN no es presentava a unes eleccions i ara ho fa de la mà de SI. Per què?
Aquestes eleccions marquen una diferència respecte a totes les anteriors. El tema és per primera vegada la independència, tant per als partidaris com per als detractors. Arriben després d'un any de consultes per la sobirania i de creixement del sentiment independentista. SI no es presenta per gestionar l'autonomia, és refractària a participar en un govern autonòmic perquè vol el Parlament per a proclamar la independència. En aquest context, el PSAN, el partit que més anys fa que lluita per la independència, no podia ser un mer espectador quan estan fent-se passos importants cap a la independència.

S'atreviria a pronosticar una data per a la independència?

Una cosa és la proclamació d'independència i una altra, la independència efectiva. Respecte a la proclamació, vaticinem i apostem que serà cap al 2014, és a dir, dins de la legislatura que començarà amb aquestes eleccions. Una altra cosa és el reconeixement internacional de la independència. Fins que arribe aquest moment caldrà aprofitar el temps per a estendre el sentiment d'independència a tot arreu dels Països Catalans.

Al País Valencià, el principal partit nacionalista, el Bloc, té dificultats fins i tot per a superar la barrera electoral del 5%. Amb aquest panorama, quines expectatives albira perquè els valencians s'unisquen al procés d'independència?

Una situació d'èxit al Principat representarà un revulsiu al País Valencià. Si en el seu temps Macià, durant la República, s'hi haguera presentat també pel País Valencià, hauria fet un forat infinitament major del que feren els partits valencianistes de l'època. De fet, el líder més aplaudit pel poble valencià en el moment que van vindre les despulles de Blasco Ibáñez en 1932 va ser Macià. El victorejaren. Si la independència triomfa al Principat, es produiran una sèrie de sinergies al País Valencià i aquest 5% serà per fi superat. Clar que, de vegades, es diu que fer catalanisme al País Valencià no és rendible electoralment i jo no sé si serà millor o pitjor però el que és clar és que la moderació actual no està donant grans resultats. Potser seria millor fer una política desacomplexadament catalanista.

Posaria també una data a la segona fase de la independència adreçada, segons el programa acordat pel SI i el PSAN, al País Valencià i a la resta de territoris de parla catalana?

Per a la segona fase faria un pronòstic d'entre 8 o 10 anys superior al de la primera, i potser no tant si s'acceleren les coses.

Tem la reacció de l'Estat espanyol si es consolida un procés independentista?

En el cas de Catalunya, i dins de la Unió Europea, funcionaran els mecanismes que funcionaran també per a Escòcia o per a Flandes. Es procedirà a una ampliació interior de la Unió. Són instruments que ja han sigut posats en pràctica per a Montenegro o Kosovo. Per tant, encara que als espanyols els semble malament no tindran altre remei que empassar-s'ho perquè es tracta de processos democràtics que s'hauran de respectar. I fins i tot al Gran Hermano americà li tindrà igual que ací hi haja un estat o dos. Això no vol dir que Espanya no s'hi oposarà tant com podrà.

Respecte a les presumpte irregularitats comeses per Laporta quan era president del FC Barcelona, què en pensa?

Estic convençut que si no s'haguera dedicat a la política ningú no faria les acusacions que s'estan fent avui. L'origen és una maniobra per desgastar el projecte polític que Laporta encapçala, que no és ben vist pels poders fàctics, començant per l'actual president del FC Barcelona, Sandro Rosell, molt afí a Convergència. El fet que hi haja hagut dispendis no justificats s'haurà d'aclarir i imagine que Laporta té arguments suficients per a poder-los explicar. Però estarem a l'aguait. En tot cas, hi ha una cosa que ens fa valorar positivament la situació i és que si ell tinguera coses a amagar no hauria fet aquest pas i s'hauria dedicat a una altra cosa on podria guanyar més diners i estar millor considerat.

Salvant les distàncies, òbviament, l'argument de la conspiració per a respondre a les acusacions de presumpta corrupció em resulta molt familiar. Em referisc a Camps, amb el cas Gürtel.

No parlem del mateix. Ací no hi ha imputats. En tot cas, si això arribara al final, si hi intervinguera el fiscal i hi haguera proves de malversació, evidentment el PSAN no donaria suport a un projecte així. La nostra aliança és, en principi, fins al desembre, no fins que la mort ens separe. Després en parlarem.

Qui ha fet més per aquesta embranzida independentista, els referèndums municipals o la sentència sobre l'Estatut català?

L'embranzida és anterior a la sentència. Alguns fa anys que lluitem per la independència i alguna cosa hi hem contribuït. De fet, en els vuitanta ja hi hagué una gran embranzida, que permeté a ERC reconvertir-se en partit independentista i tindre un gran resultat en les autonòmiques de 1992, després de l'operació de Garzón contra l'independentisme català. Això estava latent i ara hem arribat al punt actual, a la segona gran embranzida, on tot hi ha contribuït, també la sentència, però només ha sigut l'última espenta.

El PSAN és un partit marxista i SI, no, però, amb tot i això, han pogut arribar a un acord.

Des dels anys vuitanta preconitzem amb una proposta teòrica que advoca per un front patriòtic per a obtenir la independència. Això és gairebé abans que nasquera Laporta. Cap nació del món ha arribat a la independència només des d'opcions socialistes o comunistes. La idea de front patriòtic entra dins del marxisme d'alliberament nacional, no ens l'ha teoritzada la dreta. A més, des de la perspectiva estricta de l'alliberament de classe, la situació d'una Catalunya independent és més favorable per als interessos de la classe obrera que no la situació actual de dependència, espoliació i sotmetiment a l'Estat.
Font: Avui/elPunt

Compartir a: