Solidaritat amb els refugiats sirians

L’exili forçat és una de les grans tragèdies del nostre segle, el qual ha estat definit com el “segle dels refugiats”. Actualment el nombre s’acosta a 17 milions a tot el món.

Si se sumen els desplaçats, no protegits legalment, el nombre es duplica. Molts d’ells, no han conegut una altra manera de vida. Aquesta “plaga vergonyosa del nostre temps”, com Joan Pau II diu, afecta principalment els països més pobres.

Convertir-se en refugiat els ha obligat a abandonar les arrels de la seva existència per salvar la llibertat que els ennobleix com a persones, i fins i tot la vida. Això és una tragèdia humana. Les guerres amb violència i intolerància radical han estat durant tota la història i segueixen sent avui en dia, les que provoquen el major nombre de desplaçats.

Al nord tenim les guerres de Iugoslàvia, Geòrgia i Moldàvia i al sud les de Somàlia, Etiòpia, Sudan, Libèria, Angola, Líban, Iraq, etc. Aquestes guerres, que han de ser condemnades perquè es violen greument els drets humans, són reactivades gràcies a la impassibilitat, si no complicitat, de les nacions més desenvolupades.

Contra el rebuig

Vuit-centes mil persones truquen a les portes d’Europa i només el cinc per cent es reconeixen per aquesta condició de refugiat . Hi ha convergència de decisions polítiques que tendeixen a reduir el nombre d’entrades i rebutjar noves sol·licituds en alguns països que fins ara havien estat un amfitrió generós pels refugiats.

Mentre que les crisis econòmiques poden suposar que s’imposin algunes limitacions a l’acollida, mai serà possible, però, negar-se a respectar el dret fonamental d’asil a les persones les vides de les quals veuen seriosament amenaçades als seus països d’origen.

Ens avergonyeixen els actes de violència contra els refugiats i els immigrants estrangers dels països de la Comunitat Europea cercant la protecció i l’assistència. Aquests fets constitueixen un greu atac a la persona humana i la degradació dels qui els dirigeixen. Les persones que toleren i fins i tot aplaudeixen també són responsables. És un fet que, a Europa i a Espanya és cada vegada més alarmant i racista la violència xenòfoba.

El cas de Lucrecia Pérez, que va morir a Aravaca és només un botó de mostra i explica fins on es pot arribar. Grups neonazis a Alemanya van cremar habitatges de refugiats mentre dormien i van causar la mort de diverses persones. Encara que segueix sent una minoria dins de la població, aquestes actituds xenòfobes i racistes posen en dubte la imatge de la tolerància i el respecte dels drets humans que la nova Europa vol mostrar al món.

La manera honorable de sortir d’això és un canvi d’actituds personals i de grup i un fort compromís de “tots contra el racisme i la xenofòbia.” Acollir els refugiats, un desafiament a la nostra solidaritat.

Davant les portes que es tanquen s’ha de reconèixer que molts altres romanen obertes. Hi ha moltes institucions, civils i religioses, famílies i individus en els nostres països que acullen refugiats. Els refugiats són un desafiament a la nostra solidaritat.

A Catalunya, s’han fet fins a la data, més de 5.000 ofertes per acollir refugiats, de les que de 1.000 es poden atendre. Cal felicitar aquestes institucions i les famílies pel seu gest ple de solidaritat i tendresa. D’altra banda, les mostres d’actitud i demostracions públiques contra el racisme i la xenofòbia en els últims mesos que se celebren a Catalunya i altres països europeus ens fan concebre esperança en què l’egoisme i l’obstinació de certes persones i grups que no volen rebre refugiats no imposaran la seva llei a altres ciutadans.

Instal·lacions adients

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ofereix una sèrie de recomanacions respecte als refugiats que tothom ha de tenir en compte: no erradicar els refugiats al seu país; autoritzar la sortida de famílies senceres; escrupolós respecte al principi de repatriació voluntària; acollir, si és possible, alliberats dels camps de refugiats ja que els camps només poden ser una mesura temporal; proporcionar instal·lacions adequades en els països propers a la seva terra natal, amb l’esperança de tornar algun dia no massa lluny de la seva terra, la seva cultura i les seves famílies.

És un fet denunciat pels drets humans internacionals que milions de refugiats viuen en condicions inhumanes. Fem una crida a la solidaritat de seguir ajudant els desplaçats, per garantir-los una vida digna sense haver de ser evacuats. Aquestes subvencions han d’estar sota control de l’ONU.

Ajuda Humanitària

La voluntat d’acceptar refugiats al nostre país i fins i tot a les nostres llars no ha d’anar en detriment de la prestació d’assistència humanitària als desplaçats en el seu propi país. Recordeu que hi ha molts altres que es veuen obligats a romandre en els seus països o en el seu entorn que poden sortir d’ells.

Els mitjans de comunicació ens diuen i ens mostren milers de persones errant, moltes persones grans i nens que fugen de la guerra i la fam. Fem una crida a les organitzacions internacionals i els governs, en particular el govern espanyol a: imposar la seva autoritat i frenar les violacions dels drets humans i la guerra, la causa de tanta mort i sofriment; a recolzar les víctimes de la guerra amb tota l’assistència necessària; a ser generós en la preparació de recursos per ajudar els que es veuen obligats a abandonar els seus països i la concessió d’asil al seu país.

Molts catalans han tingut l’amarga experiència de l’exili forçós a causa de la guerra i molts d’ells van ser capaços de descobrir el valor de l’hospitalitat i la solidaritat en altres països.